Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX: Causes, Expansió i Conseqüències

Imperialisme: Definició i Context Històric

L'imperialisme és la pràctica emprada per les nacions o pobles poderosos per ampliar i mantenir el seu control o influència sobre nacions o pobles més febles.

Imperialisme i les seves Causes

L'Europa Dominant al Segle XIX

L'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees. Les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment espectacular de la producció i del comerç, i una millora dels transports.

Imperis Colonials: Context i Motivacions

Els imperis colonials eren terres, en la major part, sense estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques molt febles.

Les Causes del Colonialisme

El colonialisme va tenir fonamentalment una motivació econòmica, a la qual es van afegir altres factors de caràcter polític i social:

• Causa Econòmica

  Els països d'Europa necessitaven vendre l'excedent de la seva producció i havien de comprar matèries primeres al millor preu possible.

• Causa Demogràfica

  El creixement europeu al segle XIX va donar lloc a un excés de població, i això va comportar dificultats per trobar feina i tensions socials.

• Causa Política

  Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a les darreries del segle XIX, i l'expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees. Les grans potències van entrar en una competència política i militar.

• Causa Ideològica

  El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.

Exploració i Conquesta de les Colònies

A mitjan del segle XIX, una gran part de l'interior d'Àfrica, Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Els britànics i els francesos van fer les primeres expedicions, van recórrer l'Àfrica central i la van cartografiar. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los entre ells i també per reclutar tropes al seu servei.

L'Organització Colonial

Un cop sotmès el territori, la colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli: És un esquema per a descriure l'actual articulació entre l'esfera econòmica i la política, la interpenetració entre explotació i domini, en definitiva, el lloc (espai i temps) en què ens trobem.

Classes de Colònies

• Colònies d'Explotació

  Eren aquelles colònies on la metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus hi exercien una veritable política d'ocupació: un governador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris mantenien l'administració i l'ordre. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear-hi grans plantacions, o bé per explotar jaciments de coure, d'or, de carbó i de diamants.

• Colònies de Poblament

  Eren colònies que, per les seves situacions climàtiques, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent. Aquestes colònies de poblament tenien una dependència especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. Dins de l'Imperi Britànic van rebre el nom de dominis.

• Protectorats

  Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi. Però la metròpoli hi va crear i hi va imposar un govern paral·lel que en la pràctica controlava i dominava el govern local i que es reservava les funcions de defensa i de política exterior.

El Repartiment d'Àfrica

A partir del 1870 es va iniciar la colonització d'Àfrica. Els francesos i els britànics van tenir avantatges perquè posseïen bases a l'Àfrica. Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus. El rei de Bèlgica va arribar a adquirir com a propietat privada una gran colònia al llarg del riu Congo. Els alemanys i els italians van arribar tard al repartiment i es van produir friccions que van amenaçar amb un enfrontament bèl·lic. El xoc d'interessos entre potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones d'ocupació de cadascuna.

L'Ocupació d'Àsia

Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals com per altres països que volien expandir-se. Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l'Afganistan. Més tard van ocupar Malàisia. França es va centrar en Indoxina. A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les anomenades Guerres de l'Opi, van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.

L'Imperi Britànic

Al final del segle XIX, la Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món: de l'Índia a l'Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes. D'aquesta manera es va assegurar les bases a l'Atlàntic, a l'Índic, al Pacífic i al Mediterrani.

L'Imperi Francès i Altres Imperis

El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar en diferents llocs, però especialment a l'Àfrica del Nord i al Sud-est Asiàtic. La seva competència amb l'Imperi Britànic va ser enorme, sobretot a l'Àfrica.

Els Estats Units i el Japó

Tant els Estats Units com el Japó van ser les úniques potències extraeuropees que van iniciar, també a la darreria del segle XIX, una expansió colonial.

Els Estats Units

Els Estats Units la van fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib, i es va apoderar d'una franja de Panamà, on va acabar de construir-hi el canal transoceànic.

El Japó

El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa.

Conseqüències de la Colonització

Introducció d'Avenços a les Colònies

Les potències colonitzadores van introduir alguns dels seus avenços als territoris colonials. També hi van conrear noves terres i van crear indústries. La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció de les epidèmies. La mortalitat va baixar notablement, i la població va augmentar. Però l'augment d'habitants va trencar l'equilibri entre població i recursos, i va començar a produir-s'hi una situació de subalimentació crònica. També van construir escoles, que van aconseguir un descens de l'analfabetisme.

Transformacions Econòmiques

A les colònies s'hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, que van mantenir una situació de privilegi. La majoria de la població indígena va restar sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar. Moltes terres van passar a mans dels colonitzadors i van ser abandonats determinats conreus tradicionals. Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli. S'hi va imposar una economia monetària i de mercat, desconeguda fins aquell moment.

Canvis Socials i Culturals

L'estructura social també va canviar. Els ritmes de treball intensos, la vida urbana, els nous valors aportats per la cultura i per la religió dels colonitzadors van capgirar les formes de vida. Les societats colonials eren d'una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en residències luxoses, en contrast amb la misèria dels poblats indígenes. L'impacte de la cultura occidental va comportar la pèrdua d'identitat de les cultures indígenes.