L'Imperialisme i el Colonialisme al segle XIX: un resum

Antecedents de l'Imperialisme del segle XIX

Des del segle XV, Europa ja tenia colònies (que eren monopolis i propietat de la metròpoli) al sud del continent americà, però al segle XVIII aquest sistema colonial va entrar en crisi. La guerra al continent americà contra els britànics va culminar amb la victòria i independència dels Estats Units.

Els principals imperis colonials a mitjans del segle XIX

En aquesta època, les principals potències colonials eren:

• Gran Bretanya: Era la principal potència econòmica mundial.
• Bèlgica, Alemanya i Itàlia: No van començar a colonitzar fins ben entrat el segle XIX.
• Espanya i Portugal: Mantenien algunes de les seves antigues colònies.
• Estats Units i Japó: Fora d'Europa, també van començar la seva pròpia expansió colonial.

L'Imperi Colonial Britànic

Era un dels més importants i extensos. Tenia dos tipus de colònies:

• Colònies de poblament: Com el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia una gran població blanca i la metròpoli els permetia un alt grau d'autogovern.
• Colònies d'interès estratègic i comercial: Permetien controlar els mars i rutes clau, com la ruta de l'Índic.

El principal eix de l'Imperi Britànic era l'Índia. Anteriorment, havia estat propietat de la Companyia de les Índies Orientals (una societat mercantil), a través de la qual Gran Bretanya es va anar endinsant al territori. Després de diversos conflictes entre la població local i els britànics, la companyia es va dissoldre, però Gran Bretanya va continuar colonitzant l'Índia directament.

L'Imperi Colonial Francès

França no posseïa tantes colònies, però en tenia algunes a l'Índia. Va intentar colonitzar la Indoxina, objectiu que no va assolir fins al segle XIX.

El repartiment d'Àfrica

Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia es van repartir el continent africà. Per organitzar aquesta divisió i evitar conflictes entre elles, van convocar la Conferència de Berlín (1885).

D'aquest procés va sorgir l'imperialisme: la ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre altres pobles.

El coneixement europeu d'Àfrica: els exploradors

Inicialment, els colons només ocupaven les costes d'Àfrica, ja que a l'interior hi havia selves i deserts inexplorats. Més tard, els exploradors, motivats per l'afany d'aventura i el descobriment, es van endinsar al continent, fet que va permetre la creació de més colònies.

Es va estendre la mentalitat que els pobles africans eren salvatges i que la civilització blanca europea, considerada superior, tenia l'obligació moral d'"educar-los". La colonització d'Àfrica va generar grans tensions entre les potències europees, motiu principal pel qual es va celebrar la Conferència de Berlín per tal d'aclarir les zones d'influència de cada país.