Imperialisme del Segle XIX: Causes, Definició i Expansió Global

Què és l'Imperialisme? Definició i Context Històric

El terme imperialisme implica l'extensió del domini d'un país sobre uns altres. El país que colonitza és la metròpoli i les colònies són els territoris colonitzats.

L'imperialisme no era un fenomen nou, perquè en l'antiguitat ja hi va haver grans imperis. En els segles XVI i XVII, Espanya i Portugal van ser els imperis més importants. Però en el segle XIX, l'imperialisme va assolir una dimensió completament nova.

L'Expansió Imperialista del Segle XIX: Nous Protagonistes

L'expansió imperialista del segle XIX va tenir nous protagonistes: la Gran Bretanya i França van ser les principals potències colonials, però també van crear imperis altres països europeus (Alemanya, Itàlia, Bèlgica) i de fora d'Europa (els Estats Units i el Japó). Contràriament, Espanya va perdre les seves colònies a Iberoamèrica i el Pacífic.

Aquesta expansió del segle XIX va ser molt ràpida i general: mentre que el 1800 el 35% de les terres del planeta depenien d'Europa i dels Estats Units, el 1914 aquest percentatge era del 84%. Es pot afirmar que Europa dominava el món. La rapidesa de la conquesta s'explica per la superioritat tecnològica i militar dels països colonitzadors.

Els factors que expliquen aquesta expansió colonial són complexos i varien segons els països.

Factors Clau de l'Imperialisme del Segle XIX

Factors Econòmics de l'Imperialisme

• Els factors econòmics van tenir una importància cabdal. Davant l'augment de la producció i la riquesa que va acompanyar les revolucions industrials, les colònies es van convertir en mercats on es venien els productes elaborats a la metròpoli.

  També s'hi invertien capitals, per mitjà de la construcció o la millora d'obres públiques, com ara ferrocarrils i ports, i la concessió de préstecs.

• D'altra banda, es colonitzaven els territoris rics en recursos naturals, on s'obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos.

Factors Polítics de l'Imperialisme

• L'expansió territorial colonial també va servir per augmentar el prestigi mundial d'un país i enfortir l'orgull nacional entre els seus habitants.

  A més a més, per garantir la seguretat dels seus imperis, les potències van conquerir territoris estratègics. L'objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres importants; per exemple, el Regne Unit considerava fonamental dominar Gibraltar, Malta, Xipre, Egipte i Aden per poder controlar la ruta cap a l'Índia.