Imperialisme dels EUA i Japó: Expansions i Relacions Colonials

Imperialisme dels EUA

A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular.

El proteccionisme europeu "obligà" els nord-americans a cercar noves àrees de comerç on vendre els seus excedents de producció.

L'Imperialisme dels E.E.U.U. presenta unes característiques diferents de l'europeu i el japonès basant-se principalment en dos aspectes:

• Ingerència en els afers interns dels països (control dels governs) més que no pas la conquesta territorial i el control directe.

• Control de rutes comercials en defensa dels interessos de les grans companyies americanes.

L'expansionisme americà es va dirigir:

Al Carib, el centre i el sud del continent americà "Amèrica pels americans"

I també cap al control de l'estret de Bering, pas entre Amèrica i Àsia, per la qual cosa compra Alaska a Rússia (1867)

Cap a l'oceà Pacífic buscant posicions estratègiques (illes) per tal de protegir les rutes comercials amb els mercats asiàtics.

Expansionisme Japonès

Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.

1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS

MODERNITZACIÓ ECONÒMICA

CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL

Japó es transformà en una potència imperialista que rivalitzarà per Àsia.

Japó inicia el seu expansionisme cap la costa asiàtica de l'oceà Pacífic per obtenir aliments per la seva creixent població, obtenir matèries primeres per la seva industria tèxtil i protegir-se del poder de Xina i Rússia (potències tradicionals de la zona).

L'expansionisme territorial portarà a Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres potències de la zona.

Relació entre els Imperis Colonials

El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions (conflictes) entre les potències colonials, entre els més important cal destacar:

• Fashoda (1898): Conflicte entre França i Anglaterra en Àfrica (ferrocarril)

• Guerra de Cuba: Espanya i E.E.U.U.

• Guerra Ruso Japonesa (1905)

Per prevenir aquestes friccions s'organitzaren congressos i reunions entre els països europeus com la Conferència de Berlín.

Conferència de Berlín

Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d'Àfrica.

• El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland).

• Per considerar com a propi un territori cal l'ocupació efectiva, real i permanent del territori i no només els drets històrics.

• La navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal, serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori.

• Cada potència ha de comunicar a les demés quins territoris considera com a propis per evitar ingerències d'un altre país.

Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes de la Primera Guerra Mundial.