Imperialisme Europeu al Segle XIX: Orígens, Factors i Conseqüències

Orígens de l'Imperialisme Europeu

El terme imperialisme implica l’extensió del domini d’un país sobre altres. El país conqueridor és la metròpoli i les colònies són els territoris conquerits.

L’imperialisme havia existit d’alguna manera en altres èpoques, no obstant això, al segle XIX es veu com augmenta la intensitat. Al segle XIX veiem nous protagonistes: la Gran Bretanya i França foren les principals potències colonials. Al 1800, el 35% de les terres del planeta depenien d’Europa i els EUA; el 1914 era el 84%. Europa era l’ama del món. La rapidesa amb què es va fer es deu a la superioritat militar.

Factors que van impulsar l'expansió de les potències

Factors Econòmics

Com que Europa augmentava la seua producció gràcies a la Revolució Industrial, les colònies es convertien en mercats on no hi havia que pagar aranzels. Allí també es podien invertir els capitals, mitjançant la construcció o la millora d’obres públiques. Al mateix temps s’ocupaven llocs on hi havia recursos naturals.

Factors Polítics

Les potències van conquerir llocs que eren estratègics per a controlar rutes marítimes i terrestres importants. A l’expandir-se territorialment també augmentava el prestigi a nivell internacional i enfortia l’orgull nacional entre els seus habitants.

Factors Demogràfics

Als països occidentals la població va créixer fortament al llarg del segle XIX. Milions d’europeus emigraren a les colònies, aconseguint disminuir els problemes de desocupació i malestar a les metròpolis. Austràlia era primer un país-presó.

Factors Ideològics

Hi havia una “missió cap a les races inferiors”, que es pot subdividir en:

Imperialisme Humanitari

Que justificava l’imperialisme per a eradicar l’esclavisme, contra els abusos a eixe país ocupat i col·locar un “bon govern”, i podem trobar a Rhodes, Livingstone i Ferry.

Imperialisme Racial

Inspirat pel darwinisme, en el que l’imperialisme és el triomf del més fort i millor i deprecia altres civilitzacions i cultures. La raça blanca era superior i això els donava dret a dominar altres pobles inferiors. Les potències colonials creien que tenien la missió de civilitzar als altres pobles i convertir-los al cristianisme al mateix temps que s’expandia la colònia. Emigrants, exploradors i missioners varen ser com els apòstols de la civilització europea per tot el món.