L'Imperialisme i la Formació d'Imperis Colonials al Segle XIX

La Formació d'Imperis Colonials

Les Causes de l'Imperialisme

El progrés de la industrialització i la creixent competència entre països van portar les principals potències europees a començar a conquerir i colonitzar zones del món.

Causes Polítiques i Demogràfiques

• El domini dels mars i la possessió colonial significaven poder polític i prestigi internacional.
• Les colònies es van convertir en enclavaments estratègics per a les potències europees, incrementant el seu poder militar.
• Els territoris conquerits van permetre que l'excedent de la població europea s'hi instal·lés.

Causes Econòmiques

• Europa dominava l'economia mundial, i les indústries desitjaven ampliar mercats per vendre els excedents de producció i així obtenir beneficis.
• Els europeus van explotar els recursos colonials, apropiant-se de territoris amb la finalitat de crear plantacions, construir infraestructures per facilitar el transport, etc.

Causes Culturals i Ideològiques

• Es va conèixer l'existència de territoris inexplorats, amb formes de vida i cultures diferents de les d'Europa.
• La conquesta colonial es basava en una concepció racista, que defensava la superioritat de la raça blanca.
• Els europeus creien tenir una missió civilitzadora sobre les altres races, que implicava la imposició de la cultura, la religió i les formes de vida europees.
• El colonialisme va contribuir a l'exaltació nacionalista dels estats europeus.

L'Expansió Colonial al Segle XIX

Durant el segle XIX, les potències europees van conquerir moltes zones d'Àfrica i Àsia. Això va crear una rivalitat entre potències que va provocar una cursa colonial.

Àfrica va ser el continent més colonitzat. Hi van rivalitzar principalment els britànics i els francesos, i més endavant també els alemanys.

A causa d'aquesta rivalitat, es va celebrar la Conferència Internacional de Berlín (1885), on es van pactar les condicions per al repartiment colonial entre les potències.

A Àsia, la colonització britànica es va centrar a l'Índia. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia, territori anomenat la “joia de la Corona”. Els britànics també van controlar Austràlia, Malàisia i Birmània.

França va tenir el seu centre d'expansió a Indoxina, que el 1887 es va convertir en la Unió Indoxinesa.

L'Imperi Rus es va estendre cap a Sibèria i cap al sud, a l'Àsia central.

La Xina, tot i la pressió, no va ser ocupada directament per cap potència, sinó que va ser objecte de concessions i esferes d'influència.

La Resistència a la Conquesta Colonial

Tot i que la conquesta de les colònies solia ser ràpida, hi va haver revoltes dels pobles autòctons contra l'ocupació estrangera.

Algunes de les més significatives van ser:

• El 1857, els sipais (soldats indis de l'exèrcit britànic) es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats.
• Al sud d'Àfrica, les tribus zulús es van resistir contra els britànics. El 1879 va començar una guerra en la qual els colonitzadors es van imposar.
• El 1899, a la Xina, la revolta dels bòxers va intentar expulsar els estrangers. Va ser sufocada per una coalició de potències com Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, entre d'altres.