L'Imperialisme i les Noves Formes d'Organització del Treball

Noves Formes d'Organització del Treball

Les noves formes d'organitzar el treball, amb l'objectiu de millorar la productivitat i mantenir la rendibilitat, es van originar als EUA.

Taylorisme: Optimització de la Productivitat

El Taylorisme és un mètode d'organització industrial la finalitat del qual és augmentar la productivitat. Consisteix en eliminar els moviments inútils de l'obrer i optimitzar el temps emprat per reduir costos. La seva producció en sèrie es realitza per mitjà d'una cadena de muntatge, desplaçant els productes a través d'una cinta.

Fordisme: Producció Massiva i Consum

Henry Ford va adaptar el taylorisme a la seva fàbrica d'automòbils de Detroit. El seu objectiu era fabricar un gran nombre d'automòbils a baix cost. Aquest va incorporar maquinària innovadora i treballadors especialitzats, als quals pagava uns salaris alts i els convertia en consumidors. Ford va aconseguir fabricar automòbils senzills a baix cost, destinats al consum massiu de famílies mitjanes americanes, iniciant d'aquesta manera el consum massiu.

El Repartiment d'Àfrica: La Cursa Colonial

En la primera meitat del segle XIX, els europeus posseïen factories costaneres o colònies petites. En la segona meitat del mateix segle, els exploradors i els missioners van recórrer l'Àfrica per les conquestes del Níger i del Nil, i per l'Àfrica central (Sàhara, Sudan i els rius Congo i Zambezi). Les expedicions van augmentar i les potències europees es van llançar a conquerir i colonitzar el continent.

Projectes Colonials a Àfrica

Projecte Britànic: De El Caire a El Cap

A partir del 1870, els britànics volien connectar el nord amb el sud mitjançant el ferrocarril (el Caire-el Cap), amb l'objectiu de dominar la façana oriental d'Àfrica i controlar l'oceà Índic. Gran Bretanya va obtenir els millors territoris en productes minerals i de gran valor estratègic.

Projecte Francès: Expansió d'Est a Oest

Els francesos volien dominar una franja de l'est a l'oest. Partint d'Algèria, van anar dominant el nord d'Àfrica, el Marroc i Tunísia. Quan van arribar al Sudan, es van enfrontar als anglesos.

La Conferència de Berlín (1885)

Davant aquesta situació, el canceller Bismarck va convocar la conferència internacional de Berlín el 1885. Va reunir 14 països. El resultat fou l'elaboració d'una acta sobre les condicions de l'expansió territorial d'Àfrica i per fer front a les tensions existents entre els diferents projectes colonials. Es va acordar:

• Lliure navegació pels rius Níger i Congo.
• Principis per ocupar els territoris africans per part de la metròpoli: el domini efectiu en tot el territori reclamat i la notificació a les potències de l'establiment d'una nova colònia.

Posteriorment, els alemanys també van establir els seus interessos a l'Àfrica Negra (Togo, Camerun, Ruanda, Burundi i el llac Tanganyika). Els portuguesos també tenien territoris (Moçambic i Guinea Bissau). Itàlia i Espanya es van quedar amb petits territoris.

La Penetració Colonial a la Xina

A l'inici del segle XX, els britànics tenien enclavaments comercials a la Xina. Els anglesos equilibraven les compres de seda i te xinès amb la venda d'opi, procedent de l'Índia. Aquesta va ser la causa de les Guerres de l'Opi (1839-1842 i 1856-1860). Posteriorment, els anglesos van conquerir Hong Kong i van obrir 12 ports al comerç internacional. Els britànics van intervenir en sectors estratègics. Per aquest motiu, es van originar les revoltes nacionalistes que van fracassar. Amb això, es va fer evident la feblesa de l'Imperi Xinès.

L'Assetjament de l'Imperi Xinès

Entre els anys 1885 i 1911, la Xina va ser assetjada pels imperis europeus i el Japó en els seus diferents fronts: França pel sud-oest, Gran Bretanya al sud i a la península de Shandong, Rússia i Japó pel nord-est. El 1911, una revolució va posar fi a l'imperialisme i es va proclamar la República, per poder alliberar-se de la dependència colonial i aconseguir la reconstrucció nacional.

Causes de l'Imperialisme Europeu

L'Europa Dominant i la Crisi de Sobreproducció

El progrés de la industrialització i el gran desenvolupament van significar la fragmentació del món en països industrialitzats i països no industrialitzats. Els primers es van imposar als segons. Europa va imposar el seu model econòmic, els seus ideals i la seva cultura a bona part del planeta. Europa va desenvolupar una crisi econòmica, i en poc temps es va iniciar una crisi de sobreproducció. Van sortir de la crisi renovant les estructures productives i la remodelació empresarial.

Factors Clau de l'Expansió Imperialista

• Econòmiques:
  • Establir mercats per poder exportar-hi la producció industrial, moltes vegades amb règim de monopoli.
  • Obtenció de primeres matèries i fonts d'energia en abundància i a un baix cost.
  • Utilització de mà d'obra no qualificada amb salaris baixos.
• Polítiques i Militars:
  • Augmentar el seu poder polític internacional per mitjà de l'hegemonia colonial.
  • Emplaçaments geoestratègics per controlar les rutes marítimes i terrestres, tant comercialment com militarment. D'aquesta manera, posaven obstacles als seus competidors o augmentaven la seva influència en el context diplomàtic.
• Demogràfiques:
  • Explosió blanca generada pel gran flux migratori, a causa del creixement de la població europea.
  • Obtenció de territoris on es va poder establir aquesta població. Posteriorment, es van desenvolupar polítiques imperialistes.
• Ideològiques:
  • Difusió de les concepcions racistes que defensaven la superioritat de la raça blanca.
  • Exaltació nacionalista dels grans estats colonials que es consideraven amb el deure de difondre la civilització europea al món.
  • Afany evangelitzador de les esglésies cristianes.