Implicacions filosòfiques i aportacions a l'astronomia

Implicacions filosòfiques

• Mecanisme: Capaç d'explicar fenòmens físics. Paradigma de l'explicació científica.
• Determinisme: L'univers és predictible.
• Reducció del paper de Déu: No és el creador del món ni de les seves lleis.
• Importància de la naturalesa: Reacciona per si mateixa.
• Inseguretat: Racó diminut a l'univers (Newton).
• El poder de la raó: L'home se sent poderós per haver aconseguit comprendre i descobrir.

L'espai i el temps

L'espai no és una identitat independent i per això parla de l'espai ocupat pels cossos:

• 3 Dimensions.
• Depèn de la matèria.
• És absolut.
• És continu.
• No és homogeni, isòtop.
• No és neutre.

Temps: Està associat al moviment i al canvi i ho fa en un únic sentit:

• És successiu.
• És absolut.
• És continu i extern.
• Depèn del canvi (Newton).

Aportacions de Ptolemeu

Va modificar en gran part el model aristotèlic en la seva obra, Col·lecció Matemàtica. Va dir que la Terra estava al centre de l'univers envoltada de 8 esferes concèntriques. Les primeres corresponen a planetes (Lluna, Sol, Mercuri...) i la 8a a les estrelles fixes. Per explicar els moviments anormals de Mart, Júpiter i Saturn deia que cada planeta feia un moviment circular en la seva pròpia esfera mentre que se suposava a les voltes que feia al voltant de la Terra. Per això s'explicava per què molts planetes semblava que s'apropaven o anaven així, era pels 2 moviments i això també és la resposta a la variació de la lluminositat.

Tycho Brahe

Tycho Brahe, que era contrari a l'heliocentrisme copernicà, va aconseguir amb les seves observacions (les més precises abans de la introducció del telescopi en la pràctica astronòmica) donar suport a les tesis de Copèrnic. Per què? Perquè els seus descobriments eren incompatibles amb la creença aristotèlica en les esferes i en la immutabilitat del Cosmos. Brahe va descobrir una nova estrella de la constel·lació de Cassiopea, destruint així la idea que el món supralunar està lliure de la generació i de la corrupció, i també cal l'òrbita dels cometes, fet que posava de manifest que havien travessat les suposades esferes en la qual els planetes estan incrustats.

Johannes Kepler

Johannes Kepler va ser un defensor de l'heliocentrisme. A partir de les observacions del seu mestre (Brahe), va formular una sèrie de lleis que van desterrar l'herència aristotèlica que el copernicanisme mantenia: la circularitat de les òrbites i la uniformitat de les seves velocitats. Kepler va donar consistència a l'heliocentrisme en afirmar que les òrbites planetàries eren el·líptiques (en lloc de circulars), que en un dels seus focus hi havia el Sol, i que la velocitat de desplaçament dels planetes variava en funció de la distància a la qual estigués el Sol. Aquestes lleis permetien, per primera vegada, donar una explicació senzilla i plausible de la retrogradació aparent dels planetes i dels canvis en la intensitat de la seva lluentor.