Implicacions filosòfiques de la física quàntica

Implicacions filosòfiques: Impossibilitat de separar el subjecte i l’objecte

En relació a la física quàntica s’arriba a la conclusió de que hi ha incertesa en les velocitats, temps i lloc dels components últims de la matèria. Hi ha incertesa perquè l’observador no pot conèixer una realitat com a tal ja que el simple fet de intentar conèixer-la ja la modifica.

Indeterminisme i imprevisibilitat

En la cosmovisió moderna es suposava que tot era possible perquè es consideraven vàlides les lleis newtonianes. Però en el model actual no hi ha certeses, només probabilitats. En aquesta cosmovisió s’arriba a acceptar el “caos”, fins al punt que segons alguns científics haurien d’acceptar-lo. El món és molt imprevisible, tant en el microcosmos com en el macrocosmos. Hi ha tant ordre com caos. Inicialment, es considerava potent el caos, però avui en dia es pensa que del caos pot emergir ordre.

Allunyament respecte del sentit comú

El temps, l’espai i la massa són relatius, el que ens costa d’entendre. També ens costa d’entendre els universos paral·lels. Tot això està fora del sentit comú perquè el temps el veiem matemàticament. Ens costa d’entendre que aquest model no sigui matemàtic. Tota la física de la relativitat es basa en matemàtiques i és un món molt abstracte.

Distinció entre moral i ètica

Les normes morals i l’ètica no són sinònims, només tenen relació. El terme moral prové del llatí “mos/moris” que significa costum, actes, costums i caràcter. L’ètica és una reflexió sobre la moral, buscant el fonament últim dels judicis en la llibertat i els valors.

Ètica dels sofistes i ètica socràtica

Doctrines ètiques oposades. Els sofistes de l'antiga Grècia eren relativistes i convencionalistes, mentre que Sòcrates creia en la veritat i la bondat, no era relativista i creia en l'ús de la raó per buscar el bé.