Implicatures Conversacionals de Grice: Anàlisi i Derivació

Anàlisi d'una Implicatura Conversacional de Grice

Exemple: Carta de Recomanació per a una Feina de Filosofia

Utterance: "El candidat és molt puntual i fa bona lletra."

Implicatura: Aquest no és un bon candidat.

Derivació de la Implicatura (Cas Pràctic)

1. El parlant ha escrit una carta de recomanació per a una feina de filosofia i tot el que ha dit és que el candidat és molt puntual i fa bona lletra.
2. El parlant actua d’acord amb el Principi de Cooperació (PC) i les màximes conversacionals.
3. Si el parlant, en la seva carta, només m’hagués volgut comunicar que el candidat és puntual i fa bona lletra, estaria violant la màxima de Relació (atès que fer o no bona lletra i ser puntual no ens diu res important de cara a saber si aquesta persona és o no un bon candidat per a la feina de filòsof, que és del que ha de parlar), i també estaria violant la màxima de Quantitat (i) (atès que, si escriu una carta de recomanació, és que ell coneix el candidat i, per tant, ha de tenir informació pertinent sobre les seves qualitats com a filòsof).
4. Per tant, el parlant ha d’haver volgut comunicar-me alguna altra cosa diferent de que el candidat és puntual i fa bona lletra.
5. La proposició que té més probabilitats de ser allò addicional que el parlant em vol comunicar és que aquesta persona no és un bon candidat per a la feina i que no té res de bo a dir-me d'ell com a filòsof.
6. El parlant sap que jo raonaria d’aquesta manera i no ha fet res per impedir-ho.
7. El parlant vol, per tant, que jo pensi a partir del que ell ha dit que aquesta persona no és un bon candidat per a una feina de filosofia.
8. El parlant em vol comunicar que aquesta persona no és un bon candidat per a una feina de filosofia.
9. El parlant ha implicaturat que aquesta persona no és un bon candidat per a una feina de filosofia.

Forma General de la Derivació d’una Implicatura (segons Grice)

1. El parlant ha dit que p.
2. No hi ha cap raó per a creure que el parlant no està seguint les màximes, o com a mínim el Principi de Cooperació (PC).
3. El parlant podria estar seguint les màximes si el parlant pensés que q.
4. El parlant sap (i sap que jo sé que ell sap) que jo m’adono que ell creu que cal suposar que ell pensa que q.
5. El parlant no ha fet res per impedir que jo pensi que q.
6. Per tant, el parlant pretén que jo pensi, o com a mínim està disposat a deixar que jo pensi, que q.
7. Per tant, el parlant ha implicaturat que q.