La importància de l'aigua i les vies romanes

La importància de l'aigua a les ciutats romanes

Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats. Van construir un sistema de clavagueram. L’aigua era un element importantíssim i molt necessari. Per solucionar els problemes, situaven les ciutats prop dels rius i també construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies. Però no sempre eren eficients aquests mètodes i llavors els romans van crear els aqueductes. No partien directament de la deu, sinó que agafaven l'aigua d'una cisterna que recollia de la font i la portaven a la ciutat. La canal oberta per on passava l'aigua (specus) era de pedra amb parets impermeables i feia 2mx1m. Estava coberta per una volta d mig punt. Quan el terreny ho permetia, anava arran de terra. Si hi havia alguna muntanya es feien túnels. En arribar a la ciutat, l'aqueducte passava per unes arcades que sostenien el canal i permetien la seva entrada per sobre les muralles. L'aqueducte arribava al castellum aquae situat a la part alta de la ciutat i des d'allà es distribuïa mitjançant 3 canonades: 1 subministrava aigua a les fonts públiques, 2 a les termes i 3 a les cases privades. Les canonades que sortien de la torre eren generalment de plom. També de plom les canonades de les cases que disposaven d'aigua corrent. Feien passar l'aigua per instal·lacions de filtres per deixar l'aigua lliure d'impureses. Tota l'aigua que consumia la ciutat s'eliminava per una xarxa de clavagueram. Les cloacae eren túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt i de grans dimensions.

La importància de les vies romanes

La principal funció de les vies era que l'exèrcit es pogués moure ràpidament des de qualsevol punt del territori romà. També facilitaven la comunicació entre diverses poblacions i van millorar el comerç. Hi havia diferents tipus de carreteres: via - camí força ample on podien creuar-se 2 vehicles, actus - camí que permetia el pas d'un sol vehicle o animal de càrrega, iter - camí per a vianants, cavalls o lliteres. De tots, la via era la més important i la seva construcció estava reservada a l'exèrcit. Primer traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileres de pedres per delimitar l'amplada de la via, excavaven un canal més profund entre les dues fileres i el recobrien amb statumen, després amb rudus i finalment amb nucleus o stratum. A vegades hi havia obstacles com ara un riu i havien de construir un pont (pons) per travessar-lo. La xarxa viària romana va arribar a abarcar uns 85 mil km, una bona part dels quals es trobaven a la península ibèrica. La via més important anava des dels Pirineus fins a Cadis, coneguda com a Via Augusta.