Importància de la comunicació en el desenvolupament del grup
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB
Aspectes i condicions afavorir comunicació grup dins i fora
És difícil sobrevalorar la importància de cuidar la comunicació per al bon desenvolupament d’un grup, ja que és sobre ella que es construeix bona part de la seva realitat. Sobre la comunicació recau, en primer lloc, la identitat o identitats del grup:
La identitat cap a dins del grup
La identitat cap a dins del grup es construeix sobre el desenvolupament d’una paraula comuna sobre els temes i projectes que li ocupen: el grup és, en gran manera, una realitat comunicativa. Perquè un grup desaparegui, només s’ha de deixar de tenir fluxos d’informació (mancar d’espais en els quals comunicar).
La identitat cap a fora del grup
El grup existeix mentre que rep reconeixement exterior, mentre que és reconegut com a subjecte o interlocutor d’un espai social determinat. És necessari assegurar que les comunicacions internes siguin bones. El més freqüent és trobar-se amb que el grup tria un petit comitè i aquest treballa en interès del grup, però sense mantenir al conjunt de membres informats i implicats en l’activitat. Per a les organitzacions o grups dels quals parlem en TC, la informació cap a l’exterior ha d’incloure a la població o col·lectivitat destinatària.
Quins trets remarcar l’interès del TC
En treballa comunitari resultarà interessant en els context social d’avui en dia si el veiem encarat a ser un acció contra els efectes perversos de la fragmentació existent avui en dia. Parlem desfragmentació perquè en la societat actual com a totalitat de les relacions socials amb una distribució d’estatus i poder ens trobem amb una realitat fragmentada. Conseqüència tenen projectes socioculturals diversos (lligats a les posicions socials diferents). Amb l’exercici del treball comunitari s’intenta tenir present la diversitat i pluralitat existent tot. Actuant per reduir aquesta fragmentació i actuar cohesionant. A més a més d’aquesta realitat fragmentada, el context econòmic actual ha augmentat el nombre de població més vulnerable socialment (més risc d’exclusió social). El treball comunitari fa sorgir la capacitat participativa de les persones i n’extreu les seves potencialitats. Es densifica el teixit socials, s’incrementa la solidaritat, les persones es formen en destreses pràctiques de forma conjunta, s’incrementen les seves capacitats d’expressió i s’aprèn a organitzarse i gestionar projectes quotidians.
Com pot ajudar el Treballador comunitari al grup –motor en els moment inicials?
Ha d’ajudar en l’ampliació del grup, en cas que sigui un grup nou, a partir de la pròpia xarxa de coneguts o de convocatòries més formals o públiques; s’ha d’establir que les reunions són fonamentals pel funcionament correcte del grup; ha d’ajudar a mantenir l’organització activa i en la distribució de responsabilitats entre els participants. A més a de cuidar les relacions externes i guia en la comunicació per tal que els grups guanyin presència i recolzament. També és important que ajudi a autoavaluar-se i que realitzi activitats de recreació.