La importància dels gèneres textuals en l'ensenyament

Igual que la noció de text la noció de gènere també ha aconseguit un protagonisme indiscutible en el camp de la didàctica, sobretot a partir dels anys 90. De fet, encara que tots els estudis de Bajtin són molt anteriors, és la dècada dels 80-90 quan els gèneres entren en la didàctica deixant de ser un patrimoni exclusiu de la didàctica. García-Gómez diu que actualment hi ha un consens a denominar gèneres, no sols als tipus d'escriptura que tinguen un valor poètic o literari, sinó també a les formes del llenguatge ordinari. Destaca que les tipologies textuals oferixen una metodologia per al fonament de l'exploració de textos que superen els límits de la frase. Per exemple, un tipus de text és el descriptiu i alguns dels seus gèneres són: l'endevinalla, el quadern de viatges, el catàleg... Dins del narratiu trobem: el conte, una pel·lícula...Aquesta és la tipologia que utilitza Garcia per a explicar la noció de text. Aquest autor explica com aquesta visió de gènere ampliada, el que fa es posar de manifest l'aspecte pragmàtic de la llengua. I això prové de Bajtin, és a dir, posar en interrelació la producció verbal tot allò que és social. Tot això dona cabuda a una gran varietat de gèneres que poden ser pertanyents o no al món acadèmic i això s'ha de fer des de els primers nivells educatius. Segons Alicia, el concepte de gènere és una peça fonamental per a aprendre a llegir i a escriure.

La teoria conductista:

Dóna importància a que el coneixement es desenvolupa amb l'hàbit. Per exemple, l'aprenentatge del Corà, el reciten fins ho interioritzen per repetició. Es tracta d'extraure una conducta en eixe citada a partir de la conducta verbal i l'autor més famós és Sninner. Es basa en l'aprenentatge observacional fins a l'últim detall, entra en la dinàmica de controlar-ho tot. No deixa espai a la imaginació.

La teoria innatista:

S'oposa frontalment a les teories conductisme i diu que els nens ja des de l'etapa infantil poden construir frases correctament, sense haver-les escoltat correctament; per tant, pel fet d'aprendre les coses per hàbit... La imitació de l'hàbit diu que és insuficient per a aplicar un procés tant complex com l'aprenentatge del llenguatge. Les persones tenen un do innat anomenat G.U (Gramàtica Universal) que se definiria com un mecanisme d'adquisició del llenguatge innat que permet la capacitat creativa del llenguatge. Per exemple la generació de frases infinites (títols de pel·lícules que no es repeteixen mai). Hi ha un nombre de paraules que són limitades i que, en canvi, la creativitat significa jugar amb eixes unitats obtenint resultats infinits. Aquesta explicació posa èmfasi en un saber que no és lingüístic i una de les crítiques que es fan seria que els aspectes cognitius no formen part de les hipòtesis de Chomsky.

Teoria del computacionisme:

Teoria conexionista. Aquest model entra en vigor a partir dels anys 80, intenten explicar com funciona el cervell, la ment. Ubica el camp d'estudi en el funcionament de les neurones (amb la neurologia). Parlem del processament de la informació que se basa en l'entramat neurològic. PDP (l'anomena procés de distribució en paral·lel) que és la base d'aquest model neurològic. Diu que la ment funciona per associació de patrons i que això és degut a les xarxes de conneccions que estableixen les neurones que poden ser milions de cèl·lules que poden connectar-se simultàniament processant diferents informacions sensorials. Tot això forma una xarxa molt completa d'associacions que contínuament es van modificant. El conexionisme està en un marc pragmàtic de la llengua, ja que quan s'és més xiquet hi ha menys dependència del context o dels factors que ens envolten.

Teoria constructivista.

Piaget considera que l'individu és un ésser social que s'adaptava a l'entorn. Les fases d'aquesta adaptació són: acomodació, assimilació i equilibri.

• Acomodació: tractar d'adaptar-se, d'estar còmode a l'ambient.
• Assimilació: comprendre-ho més a fons.
• Equilibri: Buscar associacions per a encaixar el que has entès.

Teoria neoconsructivista:

El neoconstructivisme, és una revisió i actualització de la teoria de Jean Piaget. Busca vincular el desenvolupament del llenguatge amb els aspectes cognitius. L'autora seria Karmiloff Smith. A partir d'una norma aquesta es generalitza a altres situacions.