La importància de diferenciar entre la parla col·loquial i l'estàndard

Qualsevol acte de parla col·loquial és incorrecte? Hi estàs d’acord?

Comprendre una llengua és conèixer la seua normativa, però també saber quin tipus de llengua és l’adequada per a cada context comunicatiu, de forma que cal saber en quin context et situes per a parlar d’una manera o una altra. La parla col·loquial és pròpia de la conversa espontània lligada als temes de la vida quotidiana, de manera que s’utilitza en el context familiar o amb els amics. No obstant això, cal dir que el registre col·loquial no és propi d’altres contextos com en els dels centres educatius. En aquests àmbits seria necessari utilitzar un altre tipus de parla o registre, l’estàndard, per a mantenir comunicació amb els docents o professors de l’escola de manera correcta i apropiada.

A l’escola no s’ha de treballar el registre col·loquial. Què opines?

Comprendre una llengua és conèixer la seua normativa, però també saber quin tipus de llengua és l’adequada per a cada context comunicatiu, de tal forma que cal saber en quin context et situes per a parlar d’una manera o una altra. En els centres educatius tradicionalment es deia que la llengua que ha d’utilitzar-se és la formal perquè la col·loquial s’aprenia a casa i al carrer de manera espontània. Però avui en dia ens trobem amb joves que la llengua del català l’han après a l’escola i no a casa, com és suposava. Únicament utilitzen aquesta llengua per al col·legi i encara segueixen parlant el castellà al pati o al menjador. De manera que s’ha d’aprendre primerament la parla col·loquial per als xiquets que no dominen la llengua completament, per així després conduir-los a l’ús correcte del català, encara que no hem d’oblidar als xiquets valencianoparlants que ja dominen l’ús col·loquial i necessiten llegir i escriure de manera correcta la llengua. Una volta que s’ha après la llengua de manera fluida, hem d’aprofundir en el registre estàndard que seria el que s’ha d’aprofundir als centres educatius, perquè és fonamental conèixer els usos escrits i formals per a l’ensenyament de la llengua independentment de la situació geogràfica històrica o social. En definitiva, es considera que hem de veure primer com els xiquets parlem la llengua per a portar-los primerament al camí més fàcil, que seria aprendre el col·loquial i després l’estàndard, o si ja dominaren la llengua passar al registre que es deu donar de primera mà al centre, per a recolzar l’aprenentatge del català d’una manera més correcta i formal que seria l’habitual.