La importància de les emocions en l'aprenentatge

Emocions per aprendre

1.1. a) Vertadera; b) Falsa (Hi ha estudis, però no suficients); c) Vertadera; d) Vertadera; e) Falsa (Sabem que l’emoció és important, però no més que la motivació). 1.2. a) terme; b) implicada; c) troballes; d) independència; e) eventual. 1.3. a) ho: que aquelles experiències que comporten una càrrega emotiva important tenen més probabilitat de recordar-se; b) ’l: el nou gos del veí

1.4. La neurociència ha confirmat el pes que tenen les emocions i la motivació a l’hora de generar records i aprenentatge, però també ha descobert la funció de l’amígdala i l’hipocamp com a estimuladors de la memòria. Això sí, encara falta per investigar en aquest camp 1.5.1. Resposta possible: En Quimet és un home dominant i masclista que no deixa que la Natàlia se senti plena ni lliure. L’Antoni és un home impotent que ofereix ajut i protecció a la Natàlia i als seus fills. És una relació quasi d’amistat, mitjançant la qual la Natàlia recupera el seu nom i, simbòlicament, la seva identitat i autonomia. 1.5.2. (plaça del diamant)a) Falsa (En Quimet obliga la Natàlia a deixar la feina); b) Falsa (L’Enriqueta era una venedora, no un familiar); c) Vertadera; d) Falsa (La Rita és qui més s’assembla al pare); e) Vertadera. 1.5.3. (aigües encantades)a) Vertadera; b) Vertadera; c) Falsa (Vol ser mestra); d) Falsa (És un personatge dubitatiu que es mou per l’amor cap a la Cecília); e) Vertadera. 2.1.  (passat simple) Davant un estímul emocional com l’atac d’un gos, l’amígdala envià senyals a l’hipocamp que potenciaren la seva capacitat de crear records d’aquella experiència. Potser el problema fou que quan parlàrem d’emoció en educació férem servir el terme de manera molt àmplia, i amb ell també volguérem referir-nos a motivació. Fou obvi que, per aprendre, la motivació fou absolutament essencial. 3.1. 3.1.1. oració simple impersonal 3.1.2. atribut 3.1.3. oració subordinada substantiva de relatiu de complement del nom 3.1.4. oració copulativa 3.1.5. subjecte 3.2. a) em / hem; b) gairebé / gaire bé; c) són / son; d) sobre tot / sobretot; e) sòl / sol. 3.3. a) rient; b) sàpigues; c) tus; d) cabo; e) molt.  3.5. a) empetiteixen; b) atrafegades; c) blavor; d) alleugeriment, alleujament; e) murallant, emmurallant.

Africat alveolar sorda(ts): ts, z

Africat alveolar sonora(dz): tz 

Africat postalveolar sorda(tS): tx, ig

Africat postalveolar sonora(dZ): tj, tg, dg, dj

Fricatiu postalveolar sorda(S): x, ix 

Fricatiu postalveolar sonora(Z): j, g

Fricatiu alveolar sorda(s): S, C, Ç, SS, S

Fricatiu alveolar sonora(z): ASA, Z, S