La importància de les llengües en la comunicació humana

Les llengües: una manifestació de la facultat del llenguatge

Les llengües són una manifestació de la facultat del llenguatge. Les connexions neuronals del nostre cervell ens permeten disposar d'un conjunt d'òrgans que fan possible la fonació, permetent la capacitat de codificar, emetre i desxifrar missatges.

El cervell i el llenguatge

El cervell té la clau del missatge. És un òrgan format per milers de cèl·lules, les neurones generen la vida mental i fan possible el llengüatge.

La producció de sons

La producció d'un so necessita un flux d'aire que trobi obstacles per generar energia acústica. El procés de fonació s'inicia amb l'aire que surt dels pulmons, després per la tràquea i arriba a la laringe, on estan les cordes vocals. Si es mantenen separades no vibren, i es produeix un so sord. El flux d'aire continua el camí pel tracte vocal i passa per la faringe i surt a l'exterior per dues vies.

Les unitats mínimes de les llengües

El so és una realitat física, originada per l'energia acústica que es propaga a través de l'aire, i que per mitjà d'ones sonores és percebut per l'oïda. Un so és cada segment que dividim una freqüència sonora. Els podem representar a partir de AFI. S'escriuen entre claudàtors.

El fonema és una unitat abstracta, que presenta un conjunt de propietats. Els fonemes són les unitats més petites de la llengua. S'utilitzen per diferenciar mots diferents. Són unitats funcionals.

Els al·lòfons són variants fonètiques del fonema.

Fonètica i fonologia

Fonètica: estudia com es produeixen els sons des de perspectives diferents. Fonètica articulatoria, estudia els òrgans que participen en la producció de sons, la fonètica acústica, s'ocupa de les característiques físiques del so, i la perceptiva que treballa com reacciona l'oïda i interpreta les ones sonores.

Fonologia: estableix, caracteritza i descriu les unitats funcionals. L'accent i l'entonació també són unitats de la fonologia. L'accent és una unitat significativa perquè el desplaçament de l'accent permet diferenciar mots. L'entonació diferencia grups prosòdics segons l'actitud del parlant.

Característiques dels sons vocàlics

• La sonoritat: s'articulen amb la vibració de les cordes vocals
• Oralitat
• Grau de sonicitat

La diferència de timbre entre les vocals es produeixen en la cavitat bucal segons la obertura de la boca i la posició de la llengua: el mode d'articulació, el punt d'articulació i l'arrodoniment.

Les alternances vocàliques es manifesten en els parlants orientals en el paradigma verbal (Radicals tònic i àtons) i la derivació (perquè el sufix arrossega l'accent). La reducció vocàlica no es produeix en alguns casos per motius morfològics, de context i lèxics.