Importància de la motivació en l'aprenentatge de llengües

Visions del llenguatge

Al text, escrit per Josep M Castellà Lidon, es parla de les visions que s'han tingut del llenguatge, tant abans com ara. Josep es centra en tres aspectes, com són el concepte de norma, el paper de la descripció gramatical i la consideració atorgada a l'oralitat.

Norma lingüística

En primer lloc es parla de la norma, de la que J. Solà parla dient que és l'aspecte més superficial, però que continua ocupant una posició preeminent. L'ortografia segueix unes normes que són quasi sagrades i qualsevol canvi o proposta de canvi pot ser un atac a la llengua. Per tant, els professors són com uns guardians i han d'ensenyar el camí recte de la prescripció, el que mana la norma. Les classes de llengua s'han convertit en una presó de regles ortogràfiques.

Descripció lingüística

En segon lloc, es comenta la descripció lingüística. Com diu S. Bonilla i E.Montolio, a vegades, l'instrument amb què es realitza l'observació, és massa potent per a l'objecte estudiat, per tant, es diu que 'estudiant gramàtica s'aprèn a usar la llengua', que és massa reforçat. És ensenyar coneixements per damunt de fer la pràctica, cosa que no es pot substituir. Com diu Krashen, una llengua no s'aprèn principalment, sinó que s'adquireix inconscientment, ja que l'aprenent està exposat a ella, és a dir, per mitjà de la pràctica.

Oralitat i escriptura

En tercer lloc, Josep parla de l'oralitat i l'escriptura. Sempre s'ha considerat que la llengua escrita és més important que l'oral, ja que moltes vegades es tracta de parlar col·loquial, cosa que significa 'parlar malament'. La llengua oral és connatural a la condició humana, i és tan complicada com la llengua escrita, encara que s'ha desmentit tantes vegades. Per això, l'oralitat mai ha estat considerada als estudis lingüístics. Actualment, en l'ensenyament escolar, la situació no millora, l'ús de la llengua oral és inexistent.

Importància de la motivació en l'aprenentatge de llengües

Aquest article fonamenta la importància de la motivació de l'aprenentatge a l'àmbit de les llengües. Tracta alguns factors afectius que influeixen en l'aprenentatge i es desenvolupen els principals models teòrics que han influït arreu del món en els darrers anys. S'extreuen principis d'actuació pràctica i possibles estratègies a utilitzar per millorar l'ensenyament de la llengua.

Factors afectius en l'aprenentatge lingüístic

L'afectivitat és una de les bases del llenguatge i l'aprenentatge de llengües no només són coneixements, comprensió i habilitats, també influeixen els factors de pròpia personalitat.

Enfocament humanista en l'aprenentatge

Proposa ajudar l'aprenent a progressar intel·lectualment, socialment i emocionalment fins aconseguir la seva autorealització. Els humanistes són els que li donen més importància a l'afectivitat en aquest aprenentatge.

Motivació i actituds

Per a Gardner la motivació per aprendre una llengua consta de la combinació d'esforç, un desig d'aprendre, unes actituds favorables. Una actitud és una tendència o predisposició interna a comportar-se d'una manera estable davant d'una determinada situació, objecte, fet o persona.

Motivació i esforç

L'aprenentatge és una aventura meravellosa, però no està exempt d'esforç. Cal esforç per aprendre i també per aprendre una llengua. No podem amagar que sovint és un treball pesat i que pot resultar avorrit, malgrat totes les accions motivadores del professorat.

Motivació per a l'aprenentatge lingüístic

En l'adquisició del llenguatge el paper de la motivació és molt important, perquè és més eficaç aprendre d'aquesta manera. A més, en la motivació intervenen les dimensions cognitiva, social i emocional.

Estratègies motivadores

Intel·lectual: ús de mitjans de comunicació, ús lúdic i creatiu de la llengua. Social: Depèn del clima de la classe i de la participació. Aprenentatge cooperatiu i dinàmica de grups. Emocional: Enfocament humanista, ús didàctic del sentit de l'humor i autobiografia lingüística.

Models teòrics d'aprenentatge de llengües

1. Model sociopsicològic de Lambert: Aquest diu que l'aprenentatge d'una segona llengua influeix en la identitat personal. Resalten els factors cognitius, afectius i actitudinals.

2. Model d'autoconfiança de Clement: Parla de que l'entorn social i cultural influeix en l'aprenentatge d'una segona llengua.

3. Tremblay i Gardner: Gardner senyala la idea de les activitats lingüístiques que poden il·limitar la conducta motivacional, que ajuda a que l'aprenentatge tingui èxit.

4. Model cognitiu de Dörnyei: Consta de 3 nivells que depenen del tipus de motivació que té l'estudiant.