Importància de la Veu Parlada i Cantada

Veu parlada

Quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depenen de la intenció del missatge que es vol transmetre. És molt important utilitzar bé la veu parlada, ja que és la nostra principal eina de comunicació.

Elements importants de la veu parlada

• Una respiració correcta: que donarà a la veu un to i un timbre bons.
• Una dicció clara: cal pronunciar clarament totes les paraules i accentuar els llocs importants de cada frase.
• Una bona expressió: amb una bona entonació, intensitat i velocitat s’aconsegueix mantenir l’atenció de l’oient i fer més entenedor el missatge.

Pubertat

A la pubertat es produeix el creixement més important de les cordes vocals. En les noies les cordes vocals s’allarguen aproximadament uns 6 mm (de 12mm a 18mm) i en els nois uns 10mm (de 15mm a 25mm). Això provoca allò anomenat canvi de veu. Durant el temps que dura aquest procés no es recomanable forçar la veu ja que això podria perjudicar el seu funcionament a l’edat adulta.

Prechgesang

És una tècnica vocal que es troba entre el cant i la veu parlada.

Veu cantada

En el moment en què cantem feim música amb la veu, és a dir, entonem. Però hi ha moltes maneres d’utilitzar la veu cantada, segons la seva finalitat.

Veu natural

És aquella que no ha estat treballada amb impostació, que no fa servir el vibrato.

Veu impostada i el vibrato

La veu impostada és aquella que ha estat treballada per aconseguir uns sons homogenis, plens i potents. El vibrato és un efecte sonor de l'oscil·lació de la laringe quan emet una vocal recolzada diafragmàticament, que es reflecteix auditivament, en el qual la nota augmenta i disminueix en afinació amb una certa velocitat.

Classificació veu cantada

Cada veu té unes característiques pròpies i això dificulta poder fer una classificació que inclogui tots els tipus diferents de veu existents. La classificació més habitual és la que prové del món de l’òpera, i que es basa en les tessitures vocals.

Tessitura

La tessitura és l’extensió o àmbit sonor d’una veu o d’un instrument. Conté les notes que pot produir normalment.

Veus femenines i masculines

Segons la seva tessitura les veus femenines es poden classificar en:

• Soprano: veu més aguda. Té el paper protagonista a la majoria d’òperes.
• Mezzosoprano: veu intermèdia de les veus femenines.
• Contralt: és la veu més greu de les veus femenines.

Segons la seva tessitura, les veus masculines poden classificar-se en:

• Tenor: és la veu més aguda de les veus masculines, i acostuma a tenir el paper protagonista a la major part de les òperes.
• Baríton: és la veu intermèdia, i les seves partitures s’escriuen en clau de fa en quarta línia.
• Baix: és la veu masculina més greu, també s’escriu en clau de fa en quarta línia.

Així i tot podem dir que hi ha una altra veu més aguda que la de tenor que s’anomena contratenor.