La importància de la socialització en el desenvolupament humà

Amistat: seria discutible si l’amistat és una necessitat humana. Sembla que, pel fort caràcter social de l’ésser humà, l’amistat és un factor important per al desenvolupament natural de la nostra personalitat i per afrontar la vida amb positivitat i recursos.

Naixem socials perquè l’ésser humà, quan neix, necessita créixer i desenvolupar-se en un entorn social representat per la protecció dels pares. Un nen petit no es val per si mateix. En aquest sentit podem afirmar que ens trobem en un estat d’immaduresa biològica. Si el nen, en néixer, fos abandonat, moriria. Necessita que algú el cuidi, l’alimenti i el protegeixi.

És un procés d’aprenentatge de conducta, permanent i especialment intens en la infància, en el qual interioritzem normes, imatges i valors.

bEl text explica que la socialització és un procés. En aquest procés l’individu queda absorbit en la seva societat, en el sentit que s’integra a la seva societat. Un dels elements més importants que destaca el text és que aquest procés és un aprenentatge. Aprenem tota una sèrie de coses en la societat i per la societat.

c Podem dir que són dos termes inseparables. En el cas de l’ésser humà, on hi ha societat hi ha cultura, i on hi ha cultura hi ha societat. Existeix entre ambdós aspectes una relació de mútua interdependència.d El procés de socialització és permanent perquè, com dèiem anteriorment, no hi ha un moment concret en què aquest procés s’aturi. L’ésser humà és un animal obert a nous coneixements, noves intencions i futures relacions.

Els diversos enfocaments de la relació entre individu i societat es poden diferenciar segons si donen primacia a l’individu sobre la societat o a l’inrevés. Entre els autors que consideren que la societat és anterior a l’individu es poden citar a Marx i a Comte. Pel primer, l’existència humana és una suma de diversos factors socials; així, els humans es troben immersos en unes relacions econòmiques i socials que no depenen de la seva voluntat, que van modelant l’existència individual i el conjunt de la societat, i que, en concret, determinen la manera de pensar de cadascú.