La importància de la societat en la vida humana

Sociedad:

En el món sempre ha existit el fet de societat, és a dir, no existeixen formes de vida humana individuals; la vida humana és gregaria (social). Tendim a associar-nos, buscar la interacció, el intercanvi, la col·laboració, la companyia... aquestes són característiques de la vida humana i si això no existeix, tampoc existeix la vida humana, és a dir, una persona que viu aïllat difícilment desenvolupa la capacitat de ser persona, en el sentit de persona entès com a esser social. La sociologia ens permet comunicar-nos i ens ajuda a que ens comuniquem amb associetat sobre societat.

Imaginación sociologica:

Aquest concepte va estar elaborat per C.Wright Mills i defineix aquest terme com la capacitat d’entendre el que ens passa, en funció de les circumstàncies socials amb les que convivim i que ens condicionen la vida i explica els seus èxits i fracassos. La imaginació sociològica consisteix en posar en relació la nostra història personal amb la història del nostre país. És a dir, cal establir un paral·lelisme. Per tant, si hi ha un fracàs individual, també és un fracàs col·lectiu. (Si un jove es troba a l’atur por ser que s’autoinculpi però en realitat és causa de la seva situació social, la Per a C.Wright la imaginació sociològica és una certa disponibilitat que ajuda a veure què està succeint en el món que ens envolta i, per tant, que ens succeeix a nosaltres mateixos. Per a Wright la sociologia no ha de ser distant i freda a l’experiència humana ja que transforma els problemes privats en problemes socials generals.
La imaginació sociològica també ens permet descobrir aspectes en els que potser no havíem caigut. Ens permet descobrir aspectes desconeguts en allò que és molt proper i familiar. Per tant, deduïm que una mateixa realitat pot tenir diferents punts de vista.

L’interaccionisme simbòlic

focalitza l’atenció en com la gent es relaciona i interactua i a partir d’això fa servir els símbols per establir els significats, expressar els seus punts de vista sobre el món i comunicar-se entre sí. La realitat és la solució de convencions, acords i per tant, es pot fer i desfer. Per explicar això, Goffman va viure durant un temps en un centre psiquiàtric on estudiava les relacions entre metges i pacients, pacients i familiars, familiars i metges... Per tant, el funcionalisme simbòlic té una visió micro de la societat, és a dir, estudia petits grups que formen part d’un grup més gran: la societat.
Entén la societat com un procés continu d’interacció social en el qual, les persones,en atorgar sentit a les coses que fan, van creant i recreant contínuament la realitat.

Paradigma dramatugic:

les persones som actors i la vida és com un teatre. analitzava així la interacció social com si els qui participen en ella fossin actors sobre un escenari. L’apropament a l’estudi de la interacció socials està basat en l’ús de metàfores originaries del món del teatre.
La sociologia estudia la interacció social. Aquesta és el procés per mitjà del qual una persona actua i reacciona en relació a altres persones. Per això, Goffman distingia entre les regions anteriors i les regions posteriors de la vida social.
- REGIONS ANTERIORS: Són espais públics on els individus actuen davant d’altes individus i representen per als altres una acció definida.
- REGIONS POSTERIORS: Configuren una zona allunyada de les actuacions de la regió anterior on els individus poden relaxar-se i ser més informals.