Impression, Sol Ixent: Anàlisi de l'Obra de Claude Monet

Impression, Sol Ixent (Impression, Sunrise)

• Títol original: Impression, soleil levant
• Autor: Claude Monet
• Cronologia: 1872
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Paisatge (Port de Le Havre)
• Localització: Musée Marmottan (París)

Context Històric i Cultural (Segle XIX)

Ens trobem a l’últim terç del segle XIX. Itàlia i Alemanya, unificades, se sumen a les grans potències industrialitzades. Hi ha un convenciment en la superioritat intel·lectual i material de l’home blanc. La necessitat de matèries primeres mena a un nou impuls colonial. S’estén el capitalisme i el socialisme, el sistema parlamentari i la participació de l’opinió pública a través de la premsa. França es constitueix en República i París es converteix en la capital cultural del món.

Avenços Científics i Filosofia Positivista

Els avenços científics i tecnològics es multipliquen. Es desenvolupa la filosofia Positivista d’Auguste Comte, que només accepta l’experiència i l'observació com a mitjà de coneixement. Una mentalitat optimista centrada en la idea de progrés social s’escampa entre els intel·lectuals.

Impacte del Progrés en la Pintura a l'Aire Lliure

El progrés tecnològic facilita la pintura a l’aire lliure (plein air), amb la fabricació industrial de pigments. El pintor només necessita:

• Un cavallet plegable.
• Un petit llenç.
• Un maletí de fusta amb els tubs d’estany amb oli, paleta i pinzells.
• Alguns dissolvents i un drap.

La fotografia també serà determinant per als artistes, ja que canvia la percepció de la realitat immediata. Els pintors es veuen influïts, tant pel que fa als temes contemporanis com a les composicions “casuals” i descentrades.

Anàlisi Formal de l'Obra

Estil: L'Impressionisme i la Cerca de la Veritat Visual

En aquest context positivista i d’avenços en les ciències físiques, basades en l'observació i l'experimentació, els impressionistes adopten una actitud de verisme davant la realitat. Aquests artistes comparteixen amb els pintors realistes el compromís amb la contemporaneïtat, però sense la càrrega de denúncia social i amb una visió optimista.

Els impressionistes se senten compromesos a buscar la veritat visual. Els interessa la impressió sensorial. La llum natural, sempre variable i font de tota impressió, es converteix en el tema principal. Els artistes es concentren en temàtiques que intenten captar la impressió fugaç del pas del temps. Temes com la boira, l’aigua o la sortida del sol, com s’aprecia en aquesta obra, permeten al pintor multiplicar els efectes fugaços de la llum.

Tècnica Ràpida i Mescla Òptica del Color

La immediatesa de la sensació requereix una tècnica ràpida. La pintura es fragmenta en petites pinzellades de colors purs aplicats directament sense barrejar a la paleta. Això no només permet a l’artista una execució ràpida, sinó que tradueix pictòricament el complex entramat de reflexos i efectes lumínics de manera immillorable.

A més a més, el fet de no barrejar els colors a la paleta i disposar-los purs en petites comes fa que la intensitat cromàtica sigui més alta. Vist a certa distància, la mescla òptica substitueix la mescla física. El negre i els neutres, com el gris i els marrons, desapareixen, ja que no hi són en l’espectre solar. La pintura es fa molt més lluminosa i neta.

Tractament de la Llum i el Contrast de Colors

Les ombres s’acoloreixen de resultes dels reflexos de l’ambient i objectes propers. Es juga amb el contrast de colors complementaris, que intensifiquen la vivacitat dels colors. De fet, per virtut de la llei de complementaris, les parts no il·luminades directament es tenyeixen de tonalitats blavoses i violetes. Els efectes lumínics es basen en el contrast binari groc-violeta.

Aquesta miríade de reflexos trenca amb el tractament tradicional del clarobscur. Els contorns es desdibuixen. Les formes es dissolen en l’ambient. No es tracta de representar les coses com se sap que són, sinó com es perceben.

Elements Tècnics: L'Oli sobre Tela

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, un procediment gras que utilitza com a aglutinant l’oli de llinosa, i l’essència de trementina com a diluent. En assecar-se per oxidació, es forma una pel·lícula elàstica i resistent que admet el transport de la tela enrotllada.

Al contrari de l’aquarel·la, la pintura a l’oli és més pastosa i cobrent, i tarda a assecar-se, la qual cosa permet fer correccions i esfumats. Amb més diluent, admet també les veladures. Se sol protegir amb un vernís.