Impressionisme i Postimpressionisme: Artistes Clau i Característiques

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

Impressionisme: Origen i Característiques

L'Impressionisme trenca definitivament amb la tradició i es col·loca a l'avantguarda dels corrents que permetran eliminar l'escala de valors antics i atacar el sistema coherent i lògic mitjançant el qual s'explicava i representava la realitat. És un exemple perfecte de com un estil pot ser revalorat amb el temps.

El grup es va formar a París en els anys 60 del segle XIX. L'Impressionisme s'acosta a la quotidianitat de la vida moderna, però intenta plasmar-la de la manera més objectiva i científica possible, aplicant tècniques com la divisionista.

Claude Monet: Mestre de la Llum

La preocupació de Monet per la llum i els efectes que produeix sobre els objectes el va portar a pintar a l'aire lliure, pràctica més factible gràcies a l'aparició dels tubs de colors industrials d'oli. Es va concentrar en paisatges, retrats i natures mortes, plasmant teatres, cafès, cabarets, regates, etc.

Monet és la figura més representativa de l'Impressionisme. Li va influir la pintura clara de Manet, com es veu en Dones al jardí, i posteriorment la perspectiva japonesa i els estudis paisatgístics de Turner.

Édouard Manet: Temes Contemporanis

Manet no és un impressionista en el sentit estricte, però simpatitza amb ells i es veu influït pel seu tractament de la llum i el color. Manet tracta temes contemporanis que provoquen més d'un escàndol, com la seva obra Olympia.

Pierre-Auguste Renoir: La Joia de la Vida Moderna

Renoir representa un camí diferent; no segueix els principis de dissolució dels objectes per la llum. El seu viatge a Itàlia el va convertir en un pintor clàssic de l'Impressionisme. És un gran pintor de la contemporaneïtat, producte dels nous canvis socials. La seva obra Le Moulin de la Galette, amb un contingut festiu i anecdòtic, feta a l'aire lliure, mostra l'ambient popular de l'època. El color s'aplica a tocs independents, amb tonalitats fortes i pinzellada lliure i solta, creant una vibració ondulant de la llum.

Edgar Degas: L'Intimitat Capturada

Degas sembla preferir els interiors per a estudiar les seves ballarines, la intimitat sorpresa o drames humans com el representat en L'absenta. La línia predominarà sobre el color i utilitzarà diferents tècniques pictòriques.

Postimpressionisme: Ruptura i Noves Vies

El Postimpressionisme representa la ruptura definitiva amb l'art tradicional, obrint noves vies d'expressió.

Paul Cézanne: La Construcció de la Forma

Cézanne crea una pintura que no pretén reflectir la desmaterialització dels objectes produïda per la llum impressionista, sinó la seva immutabilitat. Reelabora la forma i el volum, com es pot veure en la seva sèrie de Banyistes.

Paul Gauguin: L'Expressió Simbòlica

Gauguin personifica l'home i l'artista que s'enfronta amb allò que està establert. Resta importància a la llum i se centra en el color, veient la pintura com a instrument d'introspecció humana.

Entradas relacionadas: