Independència de les Colònies Americanes: Causes i Conseqüències

Fases del procés d'independència (1808-1824)

El procés d'independència es pot dividir en dues fases:

• Entre 1808 i 1814: Cal destacar les insurreccions (excepte en el virregnat del Perú) de les Juntes de govern, organitzades al marge de la metròpoli. Aquestes són contestades, quan retorna Ferran VII, amb l'enviament de tropes espanyoles, les quals aconsegueixen paralitzar temporalment els triomfs americans.
• Entre 1815 i 1824: Cal destacar les campanyes militars a gran escala, liderades per militars com José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de Itúrbide. Aquests van dur a terme una sèrie d'ofensives victorioses que en pocs anys van aconseguir independitzar gairebé tots els territoris americans.

En menys de dues dècades, la monarquia borbònica va perdre totes les seves colònies a l'Amèrica continental.

La independència de Cuba

Anys més tard, Cuba, que fins llavors s'havia mantingut fidel a la metròpoli, va iniciar el camí cap a la seva independència. El primer avís fou a partir de 1868, amb la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), que va acabar amb la concessió d'autonomia per part del govern espanyol. L'acció definitiva seria a partir del 1895, amb la Guerra d'Independència. La intervenció dels Estats Units en el conflicte (Guerra hispanonord-americana de 1898) va comportar la pèrdua de Cuba (a més de Puerto Rico, i també Filipines). El "desastre del 98" significà la pèrdua definitiva de l'Imperi colonial a Amèrica.

Conseqüències per als nous països americans

Els nous països americans s'organitzaren com a repúbliques, condicionats per la profunda divisió entre les elits criolles i la població indígena. Mentre els criolls, ja amb poder econòmic, també van monopolitzar el poder polític, els indígenes van seguir patint la marginació política, social i econòmica.

Conseqüències per a Espanya

Per a l'Estat espanyol, la independència de les colònies va significar la fi definitiva del seu estatus de potència internacional i la pèrdua d'un gran mercat i d'un proveïdor de primeres matèries barates, a més de la desaparició d'una important font d'ingressos fiscals. Fou un cop terrible, no només perquè Espanya va perdre pes en l'àmbit de la política internacional, sinó per al conjunt de l'economia espanyola. Catalunya, que havia entrat amb força, el segle XVIII, en el mercat americà, en patí les conseqüències, més que cap altre territori de l'Estat.