Independència EUA i Guerra Successió: Fets Clau i Canvis

La Revolució Americana i la Independència dels EUA

Context Colonial i Tensions Creixents

Al segle XVIII, els territoris que avui coneixem com els Estats Units pertanyien a la Gran Bretanya. Les persones que emigraven des de la Gran Bretanya cap a aquestes terres eren anomenades colons britànics.

Els Estats Units van dissenyar la seva bandera inspirant-se en les tretze colònies originals, representades per tretze franges. El comerç del te hi tenia un paper econòmic destacat, i les polítiques comercials britàniques van ser una font de descontentament.

Esdeveniments Clau cap a la Independència

El 1773 va tenir lloc el Motí del Te de Boston, un acte de protesta en què els colons van llançar al mar les caixes de te d'un vaixell de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Aquest esdeveniment va escalar les tensions, i la Gran Bretanya va mobilitzar el seu exèrcit, donant inici a la Guerra d'Independència dels Estats Units.

El 4 de juliol de 1776, es va proclamar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, un document fonamental redactat principalment per Thomas Jefferson, que articulava els greuges contra la corona britànica i els principis d'autogovern.

Consolidació de la Nova Nació

El 1783, es va signar la Pau de Versalles, amb la qual la Gran Bretanya va reconèixer oficialment la independència dels Estats Units. A partir d'aquest moment, el país va començar a organitzar-se com una república federal, i George Washington en va ser el primer president.

Posteriorment, es va adoptar la Constitució i es va establir la Declaració de Drets (Bill of Rights), que garantia llibertats fonamentals, i el principi de separació de poders. No obstant això, és important destacar que, inicialment, aquests drets i la participació política no s'estenien a tota la població, excloent-ne, per exemple, les persones esclavitzades d'origen africà, les dones i els nadius americans.

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

Causes del Conflicte Dinàstic

La guerra va esclatar arran de la mort sense descendència de Carles II de Castella i Aragó, conegut com "l'Embruixat". Dos principals candidats es van disputar el tron hispànic:

• Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella), designat hereu per Carles II, que comptava amb el suport de França i la major part de Castella.
• L'Arxiduc Carles d'Àustria, de la casa dels Habsburg, que va rebre el suport de la Corona d'Aragó (incloent-hi Catalunya, València i Aragó), Àustria, la Gran Bretanya, Holanda i Portugal, formant la Gran Aliança de la Haia.

L'ascens d'un Borbó al tron espanyol amenaçava l'equilibri de poder a Europa, fet que va internacionalitzar el conflicte.

Desenvolupament i Fets Clau de la Guerra

La guerra va tenir múltiples fronts a Europa i a la península Ibèrica. Un dels episodis més significatius i dramàtics va ser el setge de Barcelona.

El Setge de Barcelona (1713-1714)

Després que l'Arxiduc Carles abandonés la península per esdevenir emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i amb la majoria dels aliats retirant el seu suport arran del Tractat d'Utrecht, Catalunya i les Balears van decidir continuar la resistència. Barcelona va ser assetjada per les tropes borbòniques de Felip V.

Durant catorze mesos, la ciutat va patir un bloqueig i bombardejos constants. Els defensors van resistir heroicament, però la fam i les malalties van causar estralls entre la població. Finalment, l'11 de setembre de 1714, Barcelona va capitular. Aquesta data es commemora actualment com la Diada Nacional de Catalunya, en record de la defensa de les llibertats perdudes.

Conseqüències de la Guerra de Successió

La guerra va concloure oficialment amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) i el Tractat de Rastatt (1714), que van reconfigurar el mapa polític europeu. Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya, però va haver de renunciar als territoris italians i als Països Baixos espanyols, a més de cedir Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya.

A nivell intern, les conseqüències per als territoris de la Corona d'Aragó van ser profundes:

• Promulgació dels Decrets de Nova Planta: Aquests decrets van abolir les institucions polítiques, lleis (furs) i sistemes fiscals propis de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, imposant l'organització politicoadministrativa de Castella.
• Implantació d'un model polític absolutista, centralista i uniformador, seguint el model francès.
• Un important nombre de persones, principalment austriacistes dels territoris de la Corona d'Aragó, van haver d'exiliar-se (es calcula al voltant de 30.000 persones).