Index de la felicitat a Butan: més enllà del PIB

En Butan, un petit país del sud d'Àsia de ideologia budista, des de 1972 no mesuren la felicitat mitjançant el PIB. Els butanesos tenen en compte altres factors en el seu index de felicitat nacional bruta: el desenvolupament econòmic sostenible i equitatiu, el respecte pel medi ambient, la conservació i promoció de la cultura, i el foment del bon govern.

És molt difícil deduir el benestar d'una nació a partir de la seva renda nacional (per càpita). S'ha de tenir en compte les diferències entre la qualitat i quantitat del creixement, entre els seus costos i els seus beneficis, i entre el curt i llarg termini. Els objectius de més creixement haurien d'especificar de què i per què. Simon Kuznets, premi Nobel d'economia 1971, considerat un dels pares de la comptabilitat nacional.

Demanda agregada (DA)

: quantitat total de béns i serveis demandada en una economia per un nivell de preus determinat. Té pendent negatiu, en augmentar els preus disminueix la quantitat demandada. La demanda agregada augmenta o disminueix si succeeix algun fet que afecti a algun dels seus components. DA = C + I + G + (X-M)

Oferta agregada

: quantitat de producció dels diferents béns i serveis que estan disposats a oferir les empreses per cada nivell de preus. La taxa natural de producció és el nivell al qual tendeix l'economia en llarg termini. El seu pendent és positiu, però per nivells de producció baixos és relativament elàstica (plana), mentre que quan els nivells estan propers al nivell de producció potencial, la corba es converteix en inelàstica (vertical).

Cada economia té un potencial de producció (o de plena ocupació) i encara que un augment de preus estimula la producció al posar en funcionament recursos ociosos, aquesta no pot augmentar indefinidament ja que cada vegada queda menys recursos disponibles.

Equilibri macroeconòmic

: la oferta i la demanda agregades determinen el nivell de producció i de preus d'equilibri. En situacions llunyanes de la plena ocupació, els augments de la demanda agregada estimulen la producció amb lleugers augments de preus. Però a mesura que ens acostem al nivell de producció potencial, cada vegada augmenta més el nivell de preus i menys el nivell de producció, cada vegada és més car obtenir els recursos per la producció.

L'equilibri OA-DA determina el nivell de producció, ocupació i preus d'un país.