La Indústria Espanyola: Evolució, Reptes i Perspectives

Desenvolupament Inicial i Expansió

El desenvolupament de la indústria espanyola es va iniciar el 1830 gràcies a alguns empresaris. Es va desenvolupar emparada per lleis proteccionistes que asseguraven el mercat interior. El procés es va localitzar al nord i nord-est, amb la siderúrgia, la indústria mecànica i el tèxtil. El desenvolupament es va accelerar a principis del segle XX gràcies al creixement demogràfic, proporcionant mà d'obra barata i abundant. Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria siderúrgica i la tèxtil van sortir molt afavorides. Després, va venir la crisi dels anys 30 i la Guerra Civil, i van entrar en decadència. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, els estats democràtics van sotmetre a Espanya a un aïllament econòmic i polític. La resposta de la dictadura va ser imposar l'autarquia. Aquest aïllament va assegurar a la indústria espanyola el mercat interior sense competència, però va dificultar la importació de matèries primeres, la creació de noves indústries i va impedir la modernització de tecnologies.

D'un Model Nuclear a un Teixit Difós

El model industrial espanyol es caracteritzava pel teixit industrial previ basat en nuclis industrials i creats per eixos industrials. Aquests tendeixen a créixer i a formar àrees metropolitanes industrials. Les aglomeracions garanteixen l'existència d'infraestructures bàsiques i atreuen les indústries i els serveis auxiliars. Es situen al voltant de les ciutats, formant un espai urbà difós amb polígons i naus industrials. A la vegada, té lloc un procés de dispersió per l'elevat preu del sòl industrial i els problemes que comporta aquesta concentració. Per això, algunes indústries abandonen l'espai urbà i es situen a la ciutat central amb millor comunicació.

Localització Industrial i Desenvolupament

El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les complementàries, això provoca la creació d'autopistes i autovies pel seu desenvolupament. Destaquen les següents:

• L'eix de la vall de l'Ebre: connecta l'àrea basca amb la catalana.
• L'eix del Mediterrani: uneix la regió de Múrcia amb la Comunitat Valenciana i Catalunya.
• L'àrea industrial de Madrid.

Els Reptes de la Indústria Espanyola

La indústria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat:

• Dominen les petites i mitjanes empreses que s'adapten millor a les demandes del mercat i presenten menys conflictes laborals, però no permeten fer economies d'escala i despeses en noves tecnologies.
• La productivitat industrial és inferior a la de la UE i això incrementa el cost laboral.
• El nivell d'intensitat econòmica és baix i el percentatge d'inversió en R+D és insuficient.

Tot això provoca una balança tecnològica deficitària.

La Indústria Europea i la Competitivitat Global

La indústria europea ha de ser capaç de competir a escala mundial i necessita:

• Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d'innovacions i esperit empresarial.
• Professionals millor preparats amb una formació laboral equiparable a la dels EUA o Japó.
• Una inversió en I+D més gran i aconseguir un major nombre de patents europees i més indústries d'alta tecnologia.
• Fomentar la cooperació tecnològica.

Globalització i Deslocalització

En una economia globalitzada, les empreses busquen la competitivitat per a augmentar la seva quota de mercat; així sorgeix la deslocalització, on busquen menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques. També la flexibilitat de la localització de les empreses permet deslocalitzar el procés productiu. A conseqüència de la deslocalització, augmenta l'atur i la pèrdua d'ocupació en el sector secundari.