Indústria Televisiva: Evolució, Negoci i Regulació

Fonaments de la Indústria Televisiva

Transmissió, Cobertura i Recepció

• Transmissió: Broadcast, cable, satèl·lit.
• Cobertura: Networks (xarxes federals), xarxes limitades a una geografia determinada.
• Recepció: Gratuïta, per abonaments.

Els Tres Pilars del Negoci Televisiu

El negoci de la televisió es recolza sobre tres potes principals:

• Cadena: Emet els programes, necessita una programació i té cobertura. Es pot veure a nivell global o en tancat. Exemples: ABC, CBS, FOX o NBC.
• Estudi: Fàbrica capaç de produir programes. Té càmeres, equips, material de postproducció, etc., és a dir, tots els recursos necessaris per fabricar i proveir els recursos humans necessaris. Exemples: Warner, Universal, Fox o DreamWorks.
• Productora: Entitat productora, aquella que aixopluga el talent. Empresa que dissenya. Exemple: Focus.

Evolució Històrica de la Televisió

Tres Períodes Clau de la Televisió

• Broadcasting Company: Època de les televisions públiques i les cobertures federals. S'emetia per a una àmplia audiència.
• Narrowcasting: Concepte de canal temàtic. A Europa s'obren les cadenes de televisió privades i de pagament, així com les noves plataformes de recepció (recepció temàtica i concentrada dels continguts).
• Webcasting: Època contemporània en què s'afegeix Internet i, amb ell, la recepció individualitzada. Amb aquesta última etapa, el sistema tradicional de la televisió ha implosionat, però no per reordenar-la. El gran consum continua sent el tradicional, però s'ha reduït el 30% del consum. Per tant, no sabem què fer perquè el consum s'ha fragmentat, però el negoci continua.

Reptes i Iniciatives en la Indústria Televisiva Actual

Per solucionar el conflicte de la fragmentació del consum, es poden identificar quatre iniciatives principals:

• Televisió a la carta: Possibilitat de veure el programa qualsevol dia i a qualsevol hora. Aquesta iniciativa aconsegueix retenir el públic a la cadena, però no afavoreix l'audiència, ja que aquesta es mesura amb l'emissió mare. Els anunciants ho comencen a tenir en compte.
• Programes de llarga durada: Per exemple, Gran Hermano. És a dir, un concepte exprimit al màxim, un concepte d'èxit que ocupi la major part del temps de la cadena.
• Aproximació a la sofisticació del cinema i finançament alternatiu: Finançament dels continguts a través de tècniques alternatives. Per exemple, amb el brand content. Amb aquesta mesura s'ha aconseguit gran prestigi.
• Reforçar la imatge de la cadena: Intentar aconseguir la identificació del públic amb la cadena, com a àmbit cultural. Per exemple, “TV3, la nostra”.

Regulació i Normativa Audiovisual

La Directiva Europea: "Televisió sense Fronteres"

La directiva és una recomanació institucional. En elles hi ha un principi de subsidiarietat. Un exemple és “Televisió sense Fronteres”, que es va crear l’any 1989 i es va renovar el 2007. Aquesta s'encarrega de legislar sobre:

• La publicitat (regles d’ordre ètic, durada, contingut).
• El patrocini sobre la protecció dels menors.
• El dret a rèplica.
• La defensa de l’espectador-consumidor.
• La promoció i distribució de les obres audiovisuals.

Ho fa de dues maneres:

• Recomana un percentatge de presència del cinema a les sales (10%).
• Recomana un percentatge de diners que les cadenes han de destinar a la producció audiovisual, per invertir.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)

Creat l’any 2000. És una autoritat reguladora independent amb personalitat jurídica pròpia que té competència en l’àmbit audiovisual tant públic com privat. Depèn de la Generalitat. Els seus objectius són:

• Vetllar pels drets i les llibertats democràtiques.
• Garantir el compliment de la normativa reguladora vigent en l’organisme.
• Assegurar el compliment de les llicències televisives.
• Vetllar pel pluralisme polític, religiós, cultural, lingüístic i social.
• Supervisar l’honestedat i la neutralitat de la informació.

Estratègies de Contingut i Interacció amb l'Usuari

Usabilitat i Compartibilitat del Contingut

Els productors s’han d’ocupar que el contingut sigui:

• Usable: Col·locar-lo en un lloc visible.
• Compartible: Que desperti interès.
• Gaudible/Disfrutable: Que aconsegueixi èxit suficient.

És important que l’usuari trobi el contingut, saber etiquetar-lo, que l’usuari pugui interactuar amb aquest, saber quina és la teva primera pantalla, saber compartir el contingut, fidelitzar-lo amb el públic i aconseguir que el recomanin, etc. Cal saber traduir-lo al llenguatge de la primera pantalla, la pantalla referent del contingut.