Indústria tèxtil a Catalunya (1850): Vapors i Colònies

Mapa de la indústria tèxtil a Catalunya (1850)

a) Descripció del mapa

El mapa que se'ns presenta té com a tema la localització de la indústria tèxtil a Catalunya. Data de l'any 1850 i és de tipus descriptiu. La llegenda ens indica, a través de símbols diferents, la localització dels filadors (quadrats petits), les poblacions amb més de 1000 filadors (quadrats grans), la localització dels teixidors (triangle petit) i les poblacions amb més de 1000 teixidors (quadrat gran). És de font secundària.

b) Vapors i colònies: Models d'organització

A Catalunya van coexistir dos models d'organització de la producció industrial: els vapors i les colònies.

• Vapors: Nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del carbó. Van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials a les ciutats costaneres, preferentment als voltants de l'estació de ferrocarril per a poder proveir-se més fàcilment de carbó, i constaven fonamentalment de l'edifici fabril i els seus annexos (carbonera, màquina de vapor, magatzems...).
• Colònies: A partir del 1860, les dificultats per proveir-se de carbó a bon preu van fer que es creessin les colònies, uns establiments industrials lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica. Constaven d'un conjunt d'edificacions complementàries (església, escola, habitatges, economat, centres recreatius...) perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia.

A diferència dels vapors, on els vincles entre treballadors i empresaris eren estrictament laborals, a les colònies s'hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social.

c) Localització industrial

Pel que fa a la localització industrial, en una primera etapa (1830-1860), i amb l'objectiu de reduir costos, la majoria de les indústries van situar-se a la costa, a prop dels ports per on arribava el carbó, sobretot a les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Garraf. En una segona etapa, a partir del 1869, i per tal d'estalviar els alts costos del carbó, es van buscar cursos d'aigua utilitzable per obtenir energia hidràulica; per això la indústria es va desplaçar cap a les conques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.

Les poblacions amb més de 1000 filadors són Barcelona i Igualada. Les poblacions amb més de 1000 teixidors són: Cardona, Berga, Reus, Valls, Mataró, Vilassar, Vic, Sallent de Llobregat, Igualada, Barcelona i Sabadell. La màxima concentració és a la zona del Maresme i a la conca del riu Llobregat.