Industrialització i Canvi Energètic a Espanya (1900-1930)

Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

Les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer terç del segle XX van ser la utilització de noves fonts d’energia i la difusió de l’ús de l’electricitat i el petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer un dels principals obstacles per a la industrialització d’Espanya al segle XX: la manca de fonts d’energia competitives a causa de l’escassa qualitat del carbó autòcton.

L’ús comercial de l’electricitat, juntament amb la possibilitat de transportar-la, va permetre mecanitzar gairebé tota la producció industrial, amb la disminució conseqüent dels costos de fabricació.

El Progrés de l'Electrificació a Espanya

El progrés de l’electrificació a Espanya es va produir en dues grans etapes:

• 1880-1914: L’ús de l’electricitat estava restringit a l’enllumenat públic de les grans ciutats i al transport urbà.
• 1914-1920: Se’n generalitza l’ús industrial.

Impacte a Catalunya

1. L’electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producció d’hidroelectricitat (resultant de la construcció de centres elèctrics al Pirineu).
2. L’avenç del refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors van obrir pas a Espanya, al primer terç del segle XX, a una revolució del transport: l’automòbil.

Millora de la Transmissió de la Informació

La millora de la transmissió de la informació va avançar significativament:

• 1860: Expansió del telègraf.
• 1920: Expansió del telèfon i de les emissions de ràdio.

La difusió d’aquests avenços es va concentrar a les grans ciutats, però era pràcticament inexistent al món rural. La seva implantació va ser més lenta que en altres països. El 1930, els telegrames enviats eren menys de la meitat que a Itàlia i un terç menys que a França.

El Creixement Industrial a Espanya (1900-1930)

Durant les tres primeres dècades del segle XX, el producte industrial espanyol per càpita va augmentar un 60%, amb una taxa mitjana de creixement anual d’1,6%.

L'Estructura Industrial Catalana

Catalunya va mantenir una posició central en la indústria fabril espanyola. El seu nivell d’industrialització, a començaments del segle XX, era 3,5 vegades superior al de la resta d’Espanya (sense comptar el País Basc i Navarra).

L’estructura industrial catalana va experimentar una transformació important amb l’aparició de noves indústries i la consolidació de les ja existents. No obstant això, es va mantenir la preponderància de les indústries de béns de consum (que aportaven gairebé la meitat del total de l’índex de producció industrial català) sobre les de béns d’equipament.

• Les indústries tradicionals (alimentària i tèxtil) van continuar en expansió.
• La indústria química va créixer, incloent la fabricació de fertilitzants, medicaments, pintures i explosius.

L'Impuls de la Indústria Siderúrgica Basca

La indústria siderúrgica biscaïna va créixer considerablement. El 1902 es va crear Altos Hornos de Vizcaya, el complex siderúrgic més important a Espanya durant gran part del segle XX.

Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van estimular la diversificació industrial basca en sectors que requerien inversions de capital importants:

• Indústria naval i d’assegurances.
• Químiques i elèctriques.
• Banca i construcció de maquinària.

La influència comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixar sentir també a Cantàbria (tercera zona siderúrgica espanyola, després d’Astúries). A Sagunt es van crear els Altos Hornos del Mediterráneo (1923).

Sectors en Expansió

Es va produir un ràpid creixement de la indústria elèctrica, que va tenir l’impuls més important a partir del 1914 (es van construir moltes centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa important per al transport d’electricitat).

Hi va haver un creixement notable de la indústria metal·lúrgica espanyola. L’automòbil i els electrodomèstics eren sectors en expansió. L’empresa automobilística pionera a Espanya va ser Hispano Suiza, a Barcelona, especialitzada en cotxes de luxe. El creixement del parc automobilístic va estimular la creació d’empreses de refinament i distribució de petroli (Campsa, 1927). El sector de la construcció va rebre un gran impuls i es va consolidar la indústria del ciment, amb empreses com Asland (1928), fabricant de ciment pòrtland.

Diversificació de la Indústria Catalana

A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el pes específic:

• 1890: 67,1% de la indústria catalana.
• 1930: 48,1%.

Aquest dinamisme va ser inferior al que trobem en altres sectors en emergència que van contribuir més al creixement del producte industrial català. La indústria catalana es va diversificar, augmentant les indústries bàsiques (mineria, energia, química, ciment, siderúrgia) i diferents branques de la indústria lleugera, sobretot la confecció de cuir, calçat, paper i arts gràfiques.