Industrialització i Canvis Econòmics a l'Espanya del Segle XIX

L'Agricultura: Entre Reforma i Estancament

Els Efectes de la Reforma Agrària Liberal

Aquestes reformes agràries (tema anterior) van transformar la terra en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement, consolidant així la propietat privada.

L'Augment de la Producció Agrària

La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser l'augment de la rompuda de terres fins aleshores incultes.

Una Transformació Insuficient

L'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada. L'augment lent de la productivitat es pot atribuir a un marc natural poc favorable, però sobretot a una estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques. Aquesta estructura presentava dos extrems:

• Petites propietats (minifundis): Predominaven a la Submeseta Nord i a Galícia.
• Gran propietat (latifundi): Predominava a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.

Els Inicis de la Industrialització: El Sector Tèxtil Català

L'Expansió de la Indústria Moderna

L'expansió de la indústria moderna a l'Espanya del segle XIX va començar a Catalunya amb el sector cotoner. La importància d'aquesta moderna indústria tèxtil rau en el fet que va ser un sector dedicat a produir per al mercat i no per a l'autoconsum.

La Indústria Cotonera a Catalunya

L'existència prèvia d'una manufactura important dedicada a la producció d'indianes, amb presència d'empresaris disposats a invertir i de capital procedent de l'agricultura i del comerç, va facilitar el trànsit cap a una economia industrial.

Els primers canvis van tenir lloc cap al 1780, quan van començar a introduir-se les noves màquines de filar angleses. El 1832 es va instal·lar la primera màquina de vapor i la mecanització va rebre un bon impuls, tot i que va ser més ràpida en la filatura que en la teixidura. Així:

• El 1861 els fusos mecànics havien substituït completament els manuals.
• La mecanització dels telers era limitada i no arribava al 50% del total.

Els Límits de la Indústria Tèxtil

Els principals obstacles per al desenvolupament del sector tèxtil van ser:

• L'escassetat de carbó de la mineria catalana i les dificultats del transport per a proveir-se d'hulla asturiana.
• La feblesa del mercat espanyol, format bàsicament per a pagesos amb poca capacitat adquisitiva, cosa que comportava que la demanda fos molt dèbil i estigués lligada a les fluctuacions de la producció agrària.

Amb tot, a partir de l'any 1874 va començar una nova fase expansiva que va estar marcada per la mecanització dels teixits.

Mineria i Siderúrgia

L'Expansió de la Mineria

La legislació minera del 1868 (Llei de Mines) va permetre la liberalització d'aquest sector i el lliurament de concessions d'explotació a nombroses companyies. Van ser importants els jaciments següents:

• Plom al sud peninsular.
• Coure de Huelva (que va arribar a encapçalar la producció mundial).
• Mercuri de Ciudad Real.
• Zinc de Cantàbria.

Carbó i Ferro

L'augment de la demanda de carbó va ser afavorida per la màquina de vapor i pel desenvolupament de la siderúrgia. La mineria del ferro va ser un sector que va tenir una expansió important. L'escassetat de la demanda interior va fer que la major part de la producció es destinés a l'exportació.

La Indústria Siderúrgica

La siderúrgia va estar molt lligada al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó, ja que les altes temperatures que els alts forns necessiten per a la producció de ferro laminat exigien grans quantitats d'aquest combustible.

Els primers intents de crear una siderúrgia moderna van tenir lloc a partir del 1826 a Màlaga, aprofitant el ferro d'Ojén. Però aquesta primera temptativa va fracassar a causa de l'ús de carbons vegetals, que elevaven els costos de producció i no podien superar la competència.

Els jaciments d'hulla d'Astúries van convertir aquesta regió en el centre siderúrgic d'Espanya entre el 1864 i el 1879. Posteriorment, Biscaia, que posseïa extenses mines de ferro i una tradició de ferreries, es va consolidar com a centre siderúrgic gràcies a l'arribada del carbó de coc gal·lès a Bilbao i la creació de l'eix comercial Bilbao-Cardiff.

Durant les dues últimes dècades del segle es van constituir les grans empreses siderúrgiques basques:

• 1880: L'empresa Altos Hornos de Vizcaya va construir diversos alts forns.
• 1885: Aquesta mateixa empresa va instal·lar el primer convertidor Bessemer.

La Població: Un Creixement Limitat

L'Augment de Població

El creixement demogràfic espanyol va ser un dels més baixos de l'Europa Occidental, a causa del manteniment, durant una bona part del segle XIX, dels trets típics de la demografia tradicional: alta mortalitat i natalitat elevada. A més, es va mantenir la tendència del creixement demogràfic a la perifèria.

Èxode Rural i Urbanització

A partir del 1860 la població va iniciar un lent èxode rural que va comportar l'augment de la població urbana, sobretot a les capitals.

L'Emigració a Ultramar

La destinació principal va ser Amèrica Llatina, sobretot l'Argentina, Mèxic, Cuba i el Brasil, encara que a partir del 1850-1860 també hi va haver migracions cap al nord d'Àfrica.

Els focus d'emigració més importants van ser:

• Galícia, Astúries, Cantàbria i les Canàries (zones amb poca terra i pocs llocs de treball).
• Catalunya també va propiciar un contingent migratori important cap a Cuba.

Transports, Ferrocarril i Mercat Nacional

La Insuficiència dels Transports

A mitjan segle XIX, a Espanya, un país muntanyós i d'orografia difícil, l'endarreriment dels transports era notable en relació amb altres països del continent. El ferrocarril va semblar l'oportunitat per a intentar vertebrar un mercat nacional i impulsar l'economia, tant per la gran velocitat que assolia com per la reducció del cost del transport de mercaderies i de passatgers.

La Construcció del Ferrocarril

Malgrat les iniciatives anteriors, la construcció d'una gran xarxa va haver d'esperar la Llei General de Ferrocarrils. La rapidesa en la construcció i el volum enorme de capitals mobilitzats s'explica per les subvencions que el govern va oferir a les companyies ferroviàries per quilòmetre de via fèrria construït. Aquesta llei va establir:

• Es va consolidar l'estructura radial de la xarxa ferroviària espanyola, amb centre a Madrid.
• Es va establir una amplada entre carrils més gran que la de gairebé la totalitat de les línies europees.
• Es va autoritzar les companyies a importar, lliures d'aranzels, tots els materials utilitzats en la construcció ferroviària, fet que va frenar el desenvolupament de la indústria siderúrgica nacional.

Comerç Exterior

L'energia del vapor es va aplicar a les embarcacions i la navegació va esdevenir un element dinamitzador del comerç a llarga distància. Durant el segle XIX es va produir un increment del comerç exterior. No obstant això, el pes dominant dels productes agraris posa de manifest els límits de la transformació econòmica i l'escàs desenvolupament del sector industrial. Després de la pèrdua de les colònies americanes, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d'Europa.

Hisenda, Banca i Moneda

Els Problemes de la Hisenda Pública

La contradicció principal era el manteniment dels privilegis que permetia que sectors com la noblesa i el clergat estiguessin exempts de pagar impostos.

La Reforma Mon-Santillán i la Simplificació Fiscal

Va ser l'any 1845 que el govern liberal moderat va impulsar una reforma fiscal, coneguda com a Reforma Mon-Santillán. La llei va simplificar el nombre d'impostos, va concretar les bases imposables i va crear dos impostos directes fonamentals en la història de l'economia espanyola contemporània:

• La contribució per immobles, cultius i bestiar.
• La contribució industrial.

La Persistència de l'Endeutament

Les finances de l'Estat van perpetuar de nou el dèficit de la Hisenda pública, que es va haver de finançar apel·lant al crèdit exterior. També va ser constant l'emissió de deute públic, fet que augmentava encara més el dèficit i provocava un endeutament continuat, a més de drenar inversions en sectors productius.

Unificació Monetària i Banca

El 1848 la Llei de reforma monetària va adoptar el real com a unitat monetària bàsica, fins al 1868, quan es va introduir la pesseta de 100 cèntims, que va posar fi a la diversitat de monedes existents a Espanya. La promulgació de la Llei de Bancs i Societats de Crèdit es considera el punt de partida de la modernització del sistema bancari espanyol. El 1856 va aparèixer el Banco de España i també es van crear nombroses societats de crèdit.