Industrialització de Catalunya al segle XIX i Transició a la democràcia
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,31 KB
La industrialització de Catalunya en el segle XIX
El procés d'industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII, lligat a la indústria cotonera, i les primeres fàbriques filadores mecàniques. Però aquest procés es va veure troncat a principis del segle XIX a causa de l'esclat de la Guerra del Francès, perquè hi va haver desequilibri econòmic. D'aquesta manera els productes tèxtils catalans es veien obligats a adreçar-se cap a un mercat reduït i mal articulat com era l'espanyol, la indústria catalana va haver de realitzar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d'Europa.
El principal sector industrial va ser el tèxtil cotoner i llaner, altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia, amb indústries com La Maquinista Terrestre i Marítima.
L'organització industrial va millorar en el segle XVIII quan va constituir-se la Junta de Comerç, dins de la qual va constituir-se la Comissió de Fàbriques el 1799. Aquesta Comissió va evolucionar fins a convertir-se en l'Institut Industrial de Catalunya (1848), el símbol de la burgesia industrial.
La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833, en els anys quaranta quan va començar a Catalunya la revolució dels transports, es va crear el primer tren el 1848 entre Barcelona i Mataró, es van crear nombrosos bancs, com el Banc de Barcelona (1844) i la Societat Catalana General de Crèdit (1856).
Però tot això es va veure frenat per la crisi econòmica de 1866 que va provocar la fallida de molts bancs i el crac de la Borsa de Barcelona. Però la Restauració va significar l'inici d'una nova etapa d'expansió, la febre d'or, que va proporcionar a Catalunya una gran prosperitat durant la dècada dels setanta i els primers vuitanta.
El franquisme a Catalunya
El 5 d'abril de 1938 Franco va signar l'abolició de l'estatut d'Autonomia de Catalunya i qualsevol tipus d'autogovern, també hi va haver prohibició de símbols catalanistes, hi va haver canvi de l'ordenació territorial de Catalunya.
Transició a Catalunya
Transició: comi d'un estat; La mort de Franco i el nomenament del príncep Joan Carles com a nou rei d'Espanya és l'inici d'una nova etapa històrica per a Catalunya, un període de transició, amb la restauració de la democràcia i l'autonomia política.
El desembre de 1975, es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya: un organisme que aplegava la major part dels partits polítics catalans.
L'oposició s'organitzava i les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars. Així, els dies 1 i 8 de febrer de 1976, van produir-se grans manifestacions a Barcelona, reprimides pel règim, en les quals es demanava l'amnistia dels presos. La lluita no es va aturar aquí, i l'11 de setembre de 1976 un gran nombre de catalans es van concentrar a Sant Boi, la ciutat on és enterrat Rafael de Casanova, per reivindicar el restabliment de la Generalitat al crit de 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia', després de moltes manifestacions. La proclamació de la Constitució de 6 de desembre de 1978, en la qual es reconeixien els drets de les nacionalitats històriques, i també de l'anomenat Estat de les Autonomies i el desafortunat 'café para todos'.