La Industrialització a Catalunya i Espanya al Segle XIX: Demografia, Tèxtil i Canvis Socials

Creixement Demogràfic a Espanya i Catalunya

Espanya no experimenta una demografia moderna, però creix per la desaparició d'epidèmies, una millor dieta i l'expansió del conreu. Catalunya, per exemple, dobla la seva població (de 0,9 a 1,9 milions) gràcies a una millor alimentació i la disminució de les epidèmies. Aquest creixement, amb una posterior disminució de la natalitat i la mortalitat, marca el procés de transició demogràfica (segona meitat del segle XIX).

Èxode Rural i Creixement Urbà

El creixement de les ciutats és lent però constant a causa d'una modesta transformació industrial i l'endarreriment agrari (amb la major part de la població al camp). A partir de 1860, s'inicia l'èxode rural (del camp a la ciutat, de l'interior a la costa). Això provoca un augment de la població a Madrid (centre polític) i Barcelona (nucli industrial), generant una distribució desigual i una dualitat entre el camp i la ciutat.

Migracions Transoceàniques

La tensió entre l'augment de la població i l'escassetat d'oportunitats d'ocupació obliga la gent a emigrar a ultramar. Els principals focus són Galícia, Astúries i la cornisa cantàbrica, amb destinació a Hispanoamèrica.

La Indústria Tèxtil Catalana: Orígens i Desenvolupament

La indústria tèxtil catalana s'inicia en el sector cotoner. Té el seu origen en les fàbriques d'indianes que, a finals del segle XVIII, ja havien augmentat la producció i incorporat les primeres filadores mecàniques.

El Procés de Mecanització i Expansió

El salt econòmic cap a la industrialització es produeix el 1830 amb la introducció de la màquina de vapor. La mecanització ja s'havia iniciat abans en la filatura, destacant l'escassetat de mà d'obra (a causa de la Guerra del Francès). La manca de treballadors va provocar un augment dels salaris, impulsant la substitució dels fusos manuals per mecànics (que no requerien tanta mà d'obra).

La mecanització va significar un augment de la producció i una disminució dels costos, estimulant la demanda (amb preus més baixos), a més de la protecció aranzelària i la demanda de cotó. Això va marcar una fase de creixement del sector tèxtil (1830-1861).

A partir de 1874, s'inicia una nova fase expansiva amb tres processos clau: la mecanització del tissatge, la transformació dels edificis industrials per adaptar-los a les noves màquines, i la substitució energètica (ús d'energia hidràulica en lloc de vapor, amb indústries situades a prop dels rius).

Característiques de la Indústria Tèxtil Catalana

La indústria catalana es caracteritza per ser una indústria lleugera. Predomina la petita i mitjana empresa i el comerç. El desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de fer front a dues limitacions importants: la pobresa del subsòl català (escassetat de carbó, dificultat de transport) i la feblesa del mercat espanyol, la qual cosa va portar a la promulgació de mesures proteccionistes per afrontar la competència d'altres tèxtils.

Localització de la Indústria

Inicialment, la indústria es localitzava a la costa, prop dels ports. Després, a partir de 1869, es va buscar la proximitat als cursos d'aigua (per a l'energia hidràulica), conquerint les conques del Besòs, Llobregat i Ter.

Vapors i Colònies Industrials

L'organització de la producció industrial va seguir dos models principals:

• Vapors: Utilitzaven l'energia del carbó i es localitzaven en barris industrials de ciutats costaneres.
• Colònies Industrials: A partir de 1860, es van establir lluny dels nuclis urbans, prop dels rius per aprofitar l'energia hidràulica.
  • Inconvenients: Disminució de la producció a l'estiu per baix cabal d'aigua.
  • Avantatges: Aigua gratuïta, mà d'obra barata i poc reivindicativa.

Diversificació Industrial

El sector de la llana va créixer gràcies a la mecanització i la introducció de la màquina de vapor. La metal·lúrgia va tenir un paper subsidiari, estimulada principalment per la mecanització del tèxtil. Van sorgir indústries pioneres com l'electricitat i el telèfon. El 1875 es va realitzar la primera instal·lació elèctrica a Espanya i la primera comunicació telefònica. Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament, juntament amb la producció de gas per a l'enllumenat de les ciutats.