Industrialització a Catalunya: Vapors, Colònies i Diversificació

Vapors i Colònies a la Catalunya del Segle XIX

A Catalunya van coexistir dos models d’organització de la producció industrial: els vapors i les colònies. Els vapors –nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l’energia del carbó- van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres, preferentment als voltants de l’estació de ferrocarril per poder proveir-se més fàcilment de carbó, i constaven fonamentalment de l’edifici fabril i els seus annexos.

L'auge de les colònies industrials

A partir del 1860, les dificultats per proveir-se carbó a bon preu van fer que es creessin les colònies, que estaven lluny dels nuclis urbans i es situaven al costat dels rius per poder obtenir energia hidràulica. Constaven d’un conjunt d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia. A diferència dels vapors, on els vincles entre treballadors i empresaris eren estrictament laborals, a les colònies s’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social.

Avantatges i inconvenients de les colònies

L'organització de la producció en colònies tenia inconvenients, perquè exigia unes construccions complexes i es reduïa el procés de producció quan baixava el cabal d’aigua durant els mesos d’estiu. El cost del transport era més alt a causa de la distància fins als ports, per on entraven les matèries primeres, i fins als centres de consum, situats als nuclis urbans. Però l'organització de la població en colònies també va tenir avantatges com, per exemple, aigua gratuïta, mà d'obra més barata i beneficis fiscals.

La Diversificació Industrial a Catalunya

El predomini de la indústria tèxtil no impedia el desenvolupament d’altres sectors. El sector de la llana va créixer gràcies a la mecanització i a la indústria de la màquina de vapor que es situava a Sabadell i a Terrassa i va experimentar una gran expansió arran de la crisi cotonera del 1866.

Metal·lúrgia, química i noves tecnologies

La metal·lúrgia a Catalunya va tenir un paper subsidiari i es va desenvolupar a la segona meitat del segle estimulada per la mecanització del tèxtil. La Maquinista Terrestre i Marítima, creada al 1855 a Barcelona, va ser molt important. La indústria química va avançar molt, lligada amb la producció d'àcids per als acabats de la indústria cotonera.

Al final del segle es van iniciar dues indústries pioneres: l’electricitat i la telefonia. Al 1875 es va instal·lar la primera instal·lació elèctrica d'Espanya i dos anys després es va establir la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona. Al 1881 es va crear la Sociedad Española de Electricidad, que va construir la primera central elèctrica. Aquests nous mitjans van constituir algunes de les novetats mostrades a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que en va afavorir la difusió a la darreria del segle XIX.

Indústries tradicionals i serveis

Al marge d’aquestes indústries més innovadores, les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van fer un paper important en la diversificació industrial de Catalunya. També es va iniciar la producció de gas per a l’enllumenat de les ciutats, que va conèixer una notable expansió fins que va ser substituït per l’electricitat. El creixement industrial va potenciar el desenvolupament dels serveis, com ara la banca, les assegurances, el transport i el comerç.