Industrialització a Espanya: Causes i Evolució Històrica

El Protocol de Kyoto (1997)

El Protocol de Kyoto, iniciat el 1997, va ser un projecte que va incloure 144 països (37 desenvolupats i 107 en desenvolupament). El tractat va entrar en vigor el febrer de 2005.

• Objectiu: Reduir l'emissió de gasos contaminants (s'havia de reduir un 5% l'any 2012 respecte al 1990) amb la finalitat de mitigar l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó, la pluja àcida i els efectes del canvi climàtic, com l'escalfament global.
• Característiques: Es fixa un percentatge d'emissió de gasos contaminants per a cada país; si aquest el supera, caldrà pagar. Cal destacar que els EUA, la Xina i l'Índia no van subscriure el tractat.

El Sector Secundari

El sector secundari és el sector d'activitat econòmica que inclou aquelles activitats que transformen matèries primeres en:

• Productes finals o de consum
• Productes semielaborats

Aquest sector necessita infraestructures i grans inversions financeres. Inclou principalment la indústria i la construcció.

Les Etapes de la Industrialització a Espanya

Segle XVIII: Inicis a Europa i Retard Espanyol

A mitjans del segle XVIII, alguns països europeus com Gran Bretanya, Prússia i França van promoure el desenvolupament industrial. Aquests països van iniciar un procés industrial caracteritzat per:

• Els governs destinaven capital en inversions per promoure la industrialització.
• Les polítiques governamentals incentivaven la industrialització.
• Disposaven d'abundants matèries primeres i fonts d'energia.

En contrast, Espanya va romandre un país eminentment rural, on el sector econòmic predominant era el sector primari.

Segle XIX: Inici i Desenvolupament Tardà a Espanya

El segle XIX va marcar l'inici i el desenvolupament, tot i que tardà, de la industrialització a Espanya. Predominava l'activitat artesanal i manufacturera. A Catalunya, a partir d'aquests tallers, van sorgir les primeres fàbriques tèxtils. Al País Basc, la siderúrgia va començar cap al 1880.

Causes Socioeconòmiques de l'Endarreriment Industrial

• Burgesia poc nombrosa i amb poca inversió en el sector productiu.
• Camperolat molt nombrós i amb baixa capacitat adquisitiva.
• Manca d'un mercat interior articulat per la manca d'infraestructures.
• Control gremial que frenava la llibertat d'indústria i comerç.
• Noblesa terratinent rendista (sense revolució agrària).

Causes Polítiques de l'Endarreriment Industrial

• Una situació política convulsa (Guerra de la Independència, conflictes entre liberals i conservadors, Guerres Carlines, canvis monàrquics).
• La pèrdua de les colònies (1810-1824), que va suposar una reducció de mercats i rendes.
• La venda de recursos naturals (minerals, llana...) a països estrangers, fet que va condicionar el posterior desenvolupament a Espanya per la manca de matèries primeres i fonts d'energia.
• Una política econòmica comercial lliurecanvista, que va perjudicar la producció nacional, ja que l'entrada de productes d'altres països més desenvolupats va generar una forta competència que va frenar el desenvolupament de la indústria nacional.

A partir de 1850: Impuls i Localització

A partir de 1850, es van observar els següents factors d'impuls i localització:

• Iniciativa empresarial, inversions estrangeres i capitals repatriats de Cuba i Filipines (a partir de 1898).
• La indústria va començar a utilitzar energia hidràulica i la màquina de vapor.
• Es van implementar mesures proteccionistes (1891).
• La localització principal es va concentrar al nord i nord-est:
  • Biscaia: ferro i Astúries: carbó (siderúrgia i mecànica).
  • Barcelona: cotó i Sabadell, Terrassa, Béjar: llana.
  • Mines de Sierra Morena, Ciudad Real o Huelva: amb capital estranger, només extracció.

Valoració del Desenvolupament Industrial Espanyol

Aquests factors van condicionar el desenvolupament econòmic i industrial d'Espanya, que inicialment va quedar limitat a la iniciativa d'uns pocs inversors, majoritàriament catalans i bascos. No obstant això, no va ser suficient per impulsar tot el país cap a una economia industrial.