Industrialització i Ferrocarril a Espanya (Segle XIX): Reptes i Aïllament

Indústria Espanyola al Segle XIX: Reptes i Context

La posició geogràfica d’Espanya la deixava molt allunyada del Regne Unit, on s’estava produint la Revolució Industrial. El preu del producte s’encaria per la necessitat d’importar matèries primeres d’Europa. Les matèries primeres locals eren de mala qualitat, per això es comprava carbó al Regne Unit (principalment de Gal·les, Escòcia i Anglaterra).

El mercat espanyol estava fet per als rics. Com que no n’hi havia molts, la capacitat d’adquisició era poca. Existia un endeutament públic significatiu. La inestabilitat política durant les Guerres Carlines no afavoria la revolució industrial. Cap capital estranger volia ser invertit a Espanya a causa del gran nombre de guerres civils consecutives.

Comerç Interior: Obstacles a la Industrialització

Els principals problemes del comerç espanyol eren:

• La lentitud del procés d’industrialització.
• Una demanda escassa: no hi havia prou compradors.
• Greus deficiències dels mitjans de transport.

Comerç Exterior: Importacions, Exportacions i Canvis

Els productes que s’importaven al segle XIX eren el cotó (sobretot americà) i el carbó (principalment de Gal·les). Els productes que s’exportaven eren els minerals i els agraris, la qual cosa va generar un escàs desenvolupament industrial.

La pèrdua de les colònies americanes va afavorir que, cada vegada més, les relacions comercials s’establissin amb Europa (principalment amb França i el Regne Unit), tot i que també es mantenia comerç amb Cuba i Puerto Rico. Catalunya, per la seva banda, exportava sobretot begudes espirituoses (vins i aiguardents) cap a les Antilles.

La Construcció del Ferrocarril a Espanya: Impacte i Característiques

La xarxa ferroviària espanyola tenia una estructura radial amb epicentre a Madrid. Les zones més industrialitzades i dinàmiques no estaven connectades adequadament. La construcció d’aquesta xarxa radial es va fer per motius polítics i no econòmics, ja que Madrid no era un centre de la revolució industrial.

L’amplada de la via era més gran que la de la resta de vies europees a causa del terreny (per causes tècniques, no polítiques). Això va implicar que, fins a la construcció de l’AVE, s’hagués de canviar de tren per anar a França i, per tant, Espanya es va quedar aïllada d’Europa.

Com que les companyies constructores van ser estrangeres (franceses i britàniques), no es va impulsar el sector siderúrgic espanyol.

A Catalunya, la xarxa ferroviària comunicava molt bé la costa, amb Barcelona com a punt central. Com que als Pirineus no hi havia indústria i el terreny no era favorable, no es va construir una bona comunicació en aquesta zona. Malgrat això, es va tornar a crear un model radial amb centre a Barcelona.