Industrialització: Noves Energies, Societat i Moviments Obrers

La Segona Fase de la Industrialització

Noves Fonts d'Energia i Noves Indústries

A la darreria del segle XIX es va iniciar la Segona Revolució Industrial. A més de la Gran Bretanya, es van industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats Units i el Japó.

Durant aquesta etapa es van difondre dues noves fonts d'energia que van substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.

L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril), a les comunicacions (ràdio, telèfon, telegrafia) i a la il·luminació.

El petroli va començar a extreure's als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions. En aquesta època les indústries es van diversificar. La indústria metal·lúrgica va adquirir una gran importància a causa de la producció d'acer inoxidable i d'alumini. Va néixer la indústria de l'automòbil i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units. La indústria química (adobs, pesticides, dinamita, tints, fàrmacs) es va desenvolupar especialment a Alemanya. Finalment, gràcies a la utilització del ciment armat es van poder construir els primers gratacels.

Una Nova Organització Industrial

Les indústries van cercar noves formes per produir més, més de pressa i més barat. Això es va aconseguir amb la fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. El taylorisme consistia a dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió; cada obrer s'especialitzava en el maneig d'una màquina.

Les indústries necessitaven cada vegada més renovar la maquinària. Això requeria molts diners, per això les petites fàbriques van anar desapareixent. La producció va quedar a mans de grans empreses i es va generar la concentració industrial.

La Nova Societat Industrial

El sistema industrial va establir una societat de classes diferenciades per la riquesa.

La Burgesia

La burgesia era un grup poderós, propietari de les indústries i dels negocis. La seva forma de vida va esdevenir un model a imitar.

Hi havia tres sectors:

• Gran burgesia: integrada per banquers i propietaris de grans fàbriques.
• Burgesia mitjana: integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.
• Petita burgesia: formada per un gran nombre d'empleats i botiguers.

Els Obrers

Els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup molt nombrós. No existien lleis que els protegissin i per això les seves condicions de treball eren molt dures: salari escàs, jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, un treballador malalt o en atur no cobrava, les dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que el dels homes.

Els Moviments Socials: Marxisme i Anarquisme

Els Sindicats Obrers

L'any 1825, a la Gran Bretanya va néixer el primer sindicat. La finalitat dels sindicats era lluitar per aconseguir per als obrers la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació del treball infantil i el dret d'associació.

Marxisme i Socialisme

A mitjan segle XIX, dos teòrics alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van denunciar l'explotació del proletariat i van defensar la necessitat d'una revolució obrera amb els objectius següents:

• Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
• Aconseguir el poder polític per al proletariat.
• Arribar a una societat comunista, sense classes socials.

A partir del 1870, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. Si els seus representants eren elegits en les eleccions, podrien aconseguir progressos importants com ara el sufragi universal o la jornada laboral de vuit hores.