La industrialització i el nou sistema econòmic

Per què la industrialització va necessitar un sistema econòmic nou?

Per edificar maquinària, comprar maquinària, construir xarxa de ferrocarril i obrir mina calia grans versions de capital.

La fabricació en massa de productes necessitava disposar d'un mercat ampli i sense establancs. La voluntat d'innovar, augmentar la producció i de reduir els costos de fabricació i el preu de venda exigien llibertat d'indústria. El procés industrialitzador va estar vinculat a les noves idees (doctrina econòmica) del liberalisme econòmic, que es va fonamentar i consolidar el capitalisme (nou sistema econòmic).

Liberalisme econòmic:

Els principis econòmics del liberalisme els van elaborar, a la darreria del S. XVIII, un conjunt de pensadors britànics que formaven, que són: Adam Smith, David Ricardo, Thomas Robert Malthus i John Stuart Mill.

Les bases del capitalisme:

Base teòrica del liberalisme econòmic: interès personal/lliure iniciativa (Adam Smith), llei de l'oferta i la demanda, llei de la competència, no planificació ni intervenció de l'Estat, problemes inicials: descomposició, demanda i oferta, oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda, sobreprducció, fallides generalitzades, desminució de la demanda, atur.

Societat urbana: burgesos i obrers

La difusió de la industrialització i l'organització fabril de la producció van obligar els treballadors a traslladar-se a les ciutats. Aquest procés va provocar un canvi de la localització de la població en el territori i va donar lloc a la multiplicació i al creixement de les ciutats (societat urbana). El creixement ràpid de les ciutats va originar una forta segregació social per barris: la burgesia va fer edificar nous barris residencials confortables on no hi havia tanta brutícia ni tanta contaminació industrial. En aquests barris s'hi van instalar oficines, botigues i habitatges que feien veure la riquesa de la burgesia.

Els treballadors es van establir en barris obrers, que van créixer ràpidament sense cap planificació. Els edificis acollien habitatges petits, sense aigua corrent, etc.

La societat industrial:

La industrialització va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial. Fins a la Revolució Industrial la terra havia estat la font principal del poder, però amb l'enfortiment del capitalisme industrial es va formar una nova classe, la burgesia, que gràcies a la seva influència creixent, va organitzar la societat en funció d'uns nous valors basats en l'exaltació de la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme.

El proletariat:

Els obrers de les fàbriques (el proletariat) eren la força de treball per fer anar les màquines i produir els béns. No posseïen béns ni capitals i venien el seu treball per un salari.

La classe mitjana:

Va sorgir la classe mitjana, el tret característic de la qual era que no exercia feines manuals, no posseïa grans capitals ni propietats. Estava formada per professions liberals, als quals es van incorporar nous professionals: petits comerciants, funcionaris, empleats de banca, militars.

Les dones en la societat industrial:

La vida de les dones transcorria a la llar. Les tasques que feien eren tenir cura de la casa i dels fills, segons el nivell social, tenien servei domèstic. Amb la industrialització van fer l'aparició les dones obreres, perquè el salari de l'home no era suficient per mantenir una família. Feien llargues jornades i s'havien d'afegir les que dedicava a tenir cura de la casa i de la família.