Infecció Viral: Resposta Immunitària i Cicle de Replicació

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,27 KB

Aquest document explora els mecanismes de defensa de l'organisme davant les infeccions virals i detalla les fases clau de la replicació vírica.

Resposta Immunitària a la Infecció Viral

L'exposició al virus es produeix en el temps 0 i la càrrega viral extracel·lular comença a augmentar (corba verda ombrejada). Les respostes immunitàries innates inicials inclouen la fagocitosi del virus per neutròfils i macròfags, la resistència antiviral induïda per interferó tipus I (IFN) (blau fosc) i la mort de cèl·lules infectades per cèl·lules Natural Killer (NK) i altres tipus de cèl·lules (vermell).

La línia discontínua vertical negra denota la transició entre les respostes immunitàries innates i adaptatives. La resposta immune adaptativa es desencadena tant per la senyalització de citocines als ganglis limfàtics com per la migració de cèl·lules presentadores d'antigen del teixit als ganglis limfàtics.

En les fases posteriors de la infecció, les respostes immunitàries innates continuen, però entren en joc components immunològics adaptatius addicionals, incloses les cèl·lules T citotòxiques específiques del virus (blau clar) que maten directament les cèl·lules infectades i també maten les cèl·lules properes mitjançant diversos mecanismes.

La línia discontínua vertical taronja denota l'inici de la resposta immune adaptativa humoral. Les cèl·lules B produeixen anticossos específics del virus (línia taronja) que s'uneixen i inactiven directament el virus i també permeten la seva eliminació i aclariment de cèl·lules infectades per altres tipus de cèl·lules.

El dany tissular (corba porpra ombrejada) s'acumula a causa de la mort cel·lular per respostes directes al virus i per la mort de cèl·lules immunitàries mitjançant mecanismes mediats pel contacte, mediats per factors difusibles i mediats per espectadors i, finalment, es dissipa a mesura que les cèl·lules proliferen per reparar el dany. El curs temporal específic de tots els components varia entre els virus, els teixits hoste i les espècies hoste, però generalment es conserven la seqüència general d'esdeveniments i els components de la resposta immune.

Resultats de la Infecció Viral

3 Resultats Principals de la Infecció Viral:

  • Infecció ABORTIVA: La proliferació vírica no té lloc, però la cèl·lula infectada pot morir perquè els primers passos de la replicació viral sí han tingut lloc, però el procés s'atura.
  • Infecció LÍTICA: La generació de nous virus dona lloc a la mort cel·lular.
  • Infecció PERSISTENT: No es destrueix la cèl·lula infectada. Aquesta pot ser de diversos tipus:
    • LATENT: El material genètic del virus queda a la cèl·lula hoste sense activar la producció vírica, però pot activar-se posteriorment.
    • CRÒNICA: No s'aconsegueix eliminar el virus. Es manté un baix nivell de producció de virus.
    • TRANSFORMACIÓ VIRAL: Relacionada amb oncogens i el creixement cel·lular no regulat.

Interferència Viral

INTERFERÈNCIA: Si hi ha infecció de dos virus diferents, la infecció causada pel primer pot quedar inhibida pel segon.

Replicació Vírica: Fases Clau

La replicació vírica és un procés complex que inclou diverses etapes:

  • UNIÓ: Interacció entre els receptors de la cèl·lula hoste amb proteïnes de la càpsida o l'embolcall. Els receptors cel·lulars són proteics, però també hi ha interacció amb glicoproteïnes i glicolípids.
  • PENETRACIÓ: L'estratègia de penetració variarà en funció del tipus de virus. Pot incloure porus de la càpsida que perfora la membrana cel·lular, entrada del virus complet, etc. Els virus amb embolcall tenen dues estratègies: o fusionen la membrana de l'embolcall amb la membrana de la cèl·lula hoste (això provoca que les proteïnes de l'embolcall víric quedin a la superfície de la membrana de la cèl·lula hoste), o creen un porus a través del qual alliberen el genoma. El porus requereix d'una fusió de membranes. Un mecanisme comú és l'Endocitosi.
  • ELIMINACIÓ de la càpsida (Desencapsulació): La càpsida és degradada per enzims cel·lulars. El virus utilitza els microtúbuls citoplasmàtics per desplaçar-se per l'interior cel·lular.
  • REPLICACIÓ del genoma i Síntesi de Proteïnes: El virus replicarà el seu genoma utilitzant els enzims nuclears i els ribosomes del reticle endoplasmàtic per a la síntesi de proteïnes.
  • MADURACIÓ i ALLIBERAMENT: Maduració dels nous virions. Aquests han de ser alliberats per anar a infectar altres cèl·lules o hostes. La sortida de nous virus pot ser per GEMMACIÓ o per LISI:
    • Virus amb embolcall (Citopàtics): No lisaran la cèl·lula (mantenint la cèl·lula infectada viva).
    • Virus citolítics: Provoquen la mort cel·lular (mort de la cèl·lula infectada).

Entradas relacionadas: