Infeccions Nosocomials: Prevenció, Risc i Cadena de Transmissió a l'Hospital

Les Infeccions Nosocomials: Un Problema de Salut Pública

Les infeccions nosocomials (o infeccions hospitalàries) són un problema molt seriós que incrementa la morbiditat i la mortalitat. A Espanya, cada any unes 300.000 persones s’infecten a l’hospital i es calcula que unes 6.000 moren a causa d’aquestes. A més, aquestes infeccions fan que el sistema sanitari hagi d’assumir costos econòmics molt elevats.

Què són i per què importen?

• Són infeccions que adquireixen els pacients o el personal dins de l’hospital.
• Són un problema de salut pública perquè causen morbiditat, mortalitat i generen grans despeses.
• Per això calen bons sistemes de vigilància i mesures de control per evitar-les.

Criteris de Definició d'Infecció Nosocomial

• El pacient no tenia la infecció quan va entrar a l’hospital (ni l'estava incubant).
• La infecció apareix després d’estar ingressat.

Nota: L’ús d’antibiòtics pot fer que alguns microbis es tornin resistents, la qual cosa complica encara més el tractament de les infeccions.

La Cadena Epidemiològica de la Infecció Nosocomial

Perquè es produeixi una infecció nosocomial, han de coincidir tres elements:

1. Agent Causal: Un microbi (bacteri, virus, fong, etc.) que provoca la infecció.
2. Cadena de Transmissió Completa: S'han de complir totes les baules (font d’infecció → via de transmissió → hoste susceptible).
3. Factors de Risc: Factors que augmenten la probabilitat d'infecció (defenses baixes, ferides obertes, ús de catèters, cirurgies, tractaments agressius, etc.).

1a Baula: Font d'Infecció (Origen del Microbi)

Dins d’un hospital, els microbis poden provenir de:

• El personal sanitari (mans, roba, etc.).
• Dispositius mèdics (catèters, sondes, respiradors, etc.).
• Teixits de trasplantament o medicaments contaminats.
• L’aigua o superfícies brutes o mal desinfectades.

En resum: qualsevol element contaminat pot ser el punt de partida de la infecció.

2a Baula: Via de Transmissió (Com es Propaga el Microbi)

Hi ha dues maneres principals de transmissió:

• Transmissió directa: Per l’aire i per gotes respiratòries (tossir, esternudar, etc.).
• Transmissió indirecta: A través d’objectes o superfícies contaminades (fòmites).

ATENCIÓ: La forma més comuna de transmissió a l’hospital és a través de les mans del personal sanitari, anomenada transmissió holodàctila.

3a Baula: L'Hoste Susceptible (La Persona Infectada)

És el pacient susceptible, aquell que té més probabilitat d'adquirir la infecció. Per exemple: pacients amb defenses baixes, ferides, cirurgies, o que utilitzen catèters.

Factors de Risc

Els factors de risc es divideixen en dos grups:

• Factors de risc intrínsec: Relacionats amb l'estat del pacient (edat, malalties de base com diabetis, leucèmia, neoplàsia, insuficiència renal, etc.).
• Factors de risc extrínsec: Relacionats amb la intervenció mèdica:
  • Tractaments que rep el pacient (immunodepressors i antibiòtics).
  • Tècniques de diagnòstic i tractaments invasius (proves i procediments mèdics).

Tipus Principals d'Infeccions Nosocomials

• ILQ (Infecció de Localització Quirúrgica): Infecció que apareix després d’una operació.
• Infeccions de les vies respiratòries.
• Infeccions de les vies urinàries.
• Bacterièmies (presència de microbis a la sang).

Detall dels Tipus d'Infeccions Nosocomials

1. Infeccions de les Vies Respiratòries

Són les més greus i amb més mortalitat, especialment les pneumònies.

Pacients més afectats:

• Pacients d’UCI.
• Pacients postoperats.
• Persones immunodeprimides (amb defenses baixes).

Altres infeccions respiratòries baixes:

• Bronquitis, bronquiolitis, traqueobronquitis, traqueïtis.

Diagnòstic:

• Presència de tos i mocs espessos o purulents de les vies respiratòries baixes.
• Confirmació mitjançant radiografia (normalment per detectar pneumònia).

Prevenció de les Infeccions Respiratòries

La prevenció és crucial:

• Rentar-se sempre les mans abans i després d’atendre pacients.
• Utilitzar sondes estèrils i d’un sol ús.
• Canviar humidificadors sovint.
• Esterilitzar tot el material respiratori.
• Mantenir la higiene del circuit respiratori.
• Fisioteràpia respiratòria i ensenyar al pacient a treure secrecions.
• Aïllament respiratori si és necessari.

Higiene de Mans: Cinc Moments Clau

La higiene de mans s'ha de realitzar sempre en els següents moments:

• Abans i després de menjar, anar al WC.
• Abans i després de tocar pacients o posar-se guants.
• Abans de preparar medicació.
• Després de contacte amb mucositat o material contaminat.
• Quan estiguin visiblement brutes.
• A l’inici i al final del torn de treball.

2. Infeccions Urinàries (IU)

Les infeccions urinàries nosocomials són menys greus, i a vegades es presenten sense símptomes. Poden curar-se soles.

Complicacions possibles:

• Prostatitis, orquitis, pedres al ronyó, tumors vesicals.
• Són una causa freqüent de sèpsia.

Diagnòstic (Símptomes i Proves):

• Pol·laciúria (orinar moltes vegades).
• Disúria (dolor en orinar).
• Febre.
• Dolor suprapúbic o lumbar.
• Anàlisi d’orina.

Prevenció de la Infecció Urinària:

• Utilitzar la sonda només si és imprescindible i el mínim temps possible.
• Mantenir un sistema de circuit tancat.
• Asèpsia total i material estèril durant la inserció.
• Netejar la zona perineal abans de sondar.
• Rentar-se les mans abans i després de tocar la sonda.
• Fixar la sonda perquè no es mogui.
• La bossa d’orina sempre ha d'estar més baixa que la bufeta.
• Desinfectar abans de treure mostres.
• Educar el pacient en higiene.

3. Infeccions de la Ferida Quirúrgica (ILQ)

Aquestes infeccions són greus i el risc varia segons:

• Tipus de cirurgia.
• Durada (a partir de 2 hores el risc augmenta).
• Localització (l'abdomen implica més risc).

Prevenció de la Infecció Quirúrgica

A. Mesures Preoperatòries (Abans de l'Operació)

• Bany amb sabó antisèptic.
• Canvi de roba.
• Rasurat de la zona (si és necessari).
• Aplicació d'antisèptics i ús de draps estèrils.

B. Mesures Intraoperatòries (Durant l'Operació)

• Manteniment del quiròfan net i controlat.
• Rentat de mans quirúrgic.
• Ús de roba estèril.
• Control i limitació de l'entrada de personal.
• Esterilització rigorosa del material.

C. Mesures Postoperatòries (Després de l'Operació)

• Realitzar cures amb màxima asèpsia.
• Prioritzar les cures de les ferides no infectades.
• Netejar el material abans d’enviar-lo a esterilitzar.

4. Bacterièmies (Microbis a la Sang)

Les bacterièmies són molt greus i presenten una alta mortalitat.

Tipus:

• Secundàries: Provenen d’una altra infecció (urinària, de ferida, respiratòria, etc.).
• Primàries: Causades per catèters o tècniques que introdueixen microbis directament a la sang.

Prevenció de Bacterièmies per Catèter

• Utilitzar el catèter només si és necessari.
• Utilitzar el mínim nombre de llums (vies) possible.
• Rentar i desinfectar la zona abans de la inserció.
• Rentat de mans abans i després de manipular-lo.
• Utilitzar EPI (guants, bata, mascareta, etc.).
• Fixar i tapar el catèter amb gases estèrils.
• Vigilar la zona diàriament per detectar signes d'infecció.

Altres Infeccions Nosocomials Possibles

• Digestives: Gastroenteritis, hepatitis.
• Genitals: Episiotomia infectada.
• Pell: Úlceres per pressió (UPP), cremades, mastitis.
• Ossos: Osteomielitis.
• ORL: Conjuntivitis, otitis, sinusitis.
• Cardiovasculars: Endocarditis, flebitis.
• SNC: Meningitis, abscessos.
• Sistèmiques: Xarampió, rubèola, varicel·la (si s'adquireixen a l'hospital).

Mesures Generals de Control de la Infecció

L'objectiu principal és trencar la cadena de transmissió i evitar brots.

Mesures Generals

1. Higiene de mans i ús d'EPI (guants, bata, etc.).
2. Ús limitat de dispositius invasius (catèters, sondes, etc.), garantint asèpsia total en la seva col·locació i manipulació.
3. Estudi de contactes (identificació de les persones afectades).
4. Estudi de portadors (identificació de qui transmet la infecció).

Mesures Específiques

• Vacunes i quimioprofilaxi (medicació preventiva).
• Desinfecció i esterilització de material.
• Neteja ambiental amb desinfectants adequats.
• Bones pràctiques amb medicació (evitar l'ús de vials multidosis).