Influència del Sol en Clima i Estacions: Guia Essencial

L'Arquitectura i l'Home: Influència Solar

La Terra, en el seu recorregut al voltant del Sol (un any), degut a la declinació, rep la incidència de la radiació solar de manera diferent a l'hemisferi nord i a l'hemisferi sud.

Si ens fixem en l'hemisferi nord (la meitat de la Terra que està més propera al Pol Nord que al Pol Sud), en el qual estem nosaltres, veurem que hi ha una època de l'any en què es troba inclinada cap enrere, de manera que la radiació li toca de manera més tangencial. Fins i tot hi ha una zona propera al pol on no hi toca gens de radiació. El fet de tocar més tangencialment causa dos efectes:

1. Que un mateix feix de radiació es reparteix en més superfície de terra, per tant, amb menys intensitat.
2. Que la radiació rebota millor en l'atmosfera (com una pedra llençada tangencialment sobre l'aigua) i, per tant, part d'aquesta radiació és reenviada a l'espai exterior i no arriba a la Terra.

Això fa que durant aquesta època de l'any l'hemisferi nord es trobi més fred per manca d'energia rebuda del Sol. Aquest període s'anomena hivern a l'hemisferi nord (i és coetani a l'estiu de l'hemisferi sud), mentre que a l'estiu la radiació incideix més perpendicularment. En altres moments, la declinació és paral·lela al Sol.

El Moviment de Rotació i les Estacions

El moviment de rotació genera el dia i la nit. Hi ha un parell de dies al llarg de l'any en què aquesta situació arriba a uns extrems: els solsticis. En aquests dies, la inclinació de l'eix de la Terra en direcció al Sol és màxima.

• Quan es tracta d'una inclinació del Pol Nord cap al Sol, s'anomena solstici d'estiu a l'hemisferi nord i solstici d'hivern a l'hemisferi sud. Aquesta data està al voltant del 21 de juny.
• Quan és el Pol Sud el que s'acosta al Sol, el nom s'alterna: solstici d'hivern a l'hemisferi nord i solstici d'estiu a l'hemisferi sud. Aquesta data està al voltant del 21 de desembre.

Al llarg de l'any, hi ha també dos moments particulars: són aquells on la declinació no és cap al Sol sinó tangencial, de manera que els dos pols estan igual de propers al Sol. Això provoca que el dia i la nit siguin iguals a tota la Terra: 12 hores. La paraula llatina equinocci ve a reflectir aquest fet.

• Anomenem equinocci de primavera a l'hemisferi nord aquell que es produeix al voltant del 21 de març, quan l'hemisferi nord va de l'hivern a l'estiu.
• I equinocci de tardor a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de setembre, quan l'hemisferi nord va de l'estiu cap a l'hivern.

Evidentment, a l'hemisferi sud els noms són a l'inrevés.

Per tant, la durada del dia i la nit només és igual, durant tot l'any, als llocs situats damunt l'equador. Als altres llocs de la Terra hi ha mig any que el dia és més llarg que la nit i viceversa. La durada del dia augmenta des del solstici d'hivern fins al solstici d'estiu i disminueix la resta de l'any.

Clima: Macroclima i Mesoclima

El clima en un lloc dependrà primordialment de la zona on es trobi. És el que anomenem macroclima. D'altra banda, el mesoclima es refereix al clima d'una regió extensa, com un país. En aquest context, si hi ha molta humitat a l'aire i no hi ha moviment d'aire, la sensació de calor augmenta i s'anomena botorn o xafogor.