Influència Educativa, ZDP i Mecanismes d'Ajuda a l'Aprenentatge

Influència Educativa: Concepte i Procés

L’ensenyament (o influència educativa) s’entén com un procés d’ajuda a la construcció de significats i l'atribució de sentit que realitza l’alumne. Aquesta ajuda té dues característiques fonamentals:

1. És una ajuda imprescindible perquè aquesta construcció es faci en la direcció que marca el currículum.
2. Només és una ajuda perquè no pot substituir el procés constructiu de l’estudiant.

L'Ajuda Ajustada: Característiques Essencials

L’ajuda, per ser ajustada, ha de tenir un caràcter dinàmic i canviant. Les seves característiques principals són:

• És molt diversa (en tipus i grau) i té en compte l’estat inicial dels alumnes (significat i sentit).
• Planteja reptes i desafiaments abordables i, alhora, ofereix instruments i recursos per aconseguir-los.
• És sensible i contingent als avanços (i retrocessos) dels alumnes.
• Es retira progressivament i promou l’actuació cada cop més autònoma dels alumnes.

Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

La ZDP és l’espai entre el que l'alumne sap fer (nivell de desenvolupament real) i el nivell que pot arribar a fer (nivell de desenvolupament potencial).

• És l’espai on, gràcies a la interacció i ajuda dels altres, una persona pot resoldre una tasca o problema que no seria capaç de resoldre de forma individual.
• Es crea en la interacció sobre el que aporten els participants: estudiants (esquemes de coneixement) i expert (ajudes i suports).
• La creació i l'avanç de la ZDP afavoreix els processos d'interiorització i apropiació per part de l’alumne. L’avanç culmina quan l’alumne pot atribuir per si sol significats i sentit als continguts d’aprenentatge.
• És molt important evitar l’ensenyament diferencial, ja que condiciona el nivell de desenvolupament potencial.
• És necessari conèixer el nivell de desenvolupament real per tal d’impulsar els alumnes cap a un desenvolupament potencial.

Ajudes Distals: Planificació Prèvia

Les Ajudes Distals es refereixen a les decisions preses abans d’arribar a classe. Per saber quines activitats són adequades, ens basem en els principis d’Istance, ja que es relacionen amb la manera de fer les activitats.

• Es relacionen amb el disseny i la planificació de les activitats d’ensenyament a l’aula.
• Exemples: Es concreten en decisions relatives a la selecció i organització dels continguts, els tipus d'activitats i tasques, la forma de presentar-les, les consignes i directrius per dur-les a terme, els materials i recursos utilitzats, etc.

Ajudes Proximals: Interacció In Situ

Les Ajudes Proximals són ajudes in situ que es donen en la interacció i estan directament relacionades amb els mecanismes d’influència educativa. Tenen dues finalitats principals: l'aprenentatge del contingut i l'assoliment de l'autonomia.

• Impliquen la interacció directa amb l'alumnat quan presenta dificultats.
• Són ajudes que es donen a l’aula mentre es duen a terme les activitats.
• Es manifesten en la interacció entre professor-alumnes i entre alumnes ("el que fan i diuen professors i alumnes mentre realitzen les activitats d’ensenyament/aprenentatge").
• Exemples: Actuacions i patrons d’actuació com preguntes-respostes, interpel·lacions, explicacions, demostracions, valoracions, etc.

El Triangle Interactiu

El Triangle Interactiu rep aquest nom perquè ha d’existir una relació constant entre els seus tres components. Serveix per analitzar el que succeeix dins de l’aula (ajudes educatives, característiques dels alumnes i del professor/a, etc.).

Cal observar els tres vèrtexs per avaluar si les ajudes estan sent efectives. S'han de considerar les característiques dels alumnes, les característiques dels continguts, etc.

Els vèrtexs del triangle són:

• Continguts
• Professor/a
• Alumne

La Interacció es produeix al centre d'aquests tres elements.

Mecanismes d’Influència Educativa (MIE)

• Mecanismes interpsicològics: Es produeixen dins de la interacció entre el professor i l’alumne.
• Processos subjacents: No es redueixen a comportaments concrets, sinó que es poden manifestar de diverses formes. (Són com un iceberg: s'intueix la necessitat d'ajuda, però els problemes subjacents poden ser més profunds).
• Tenen lloc en una dimensió temporal, evolucionant al llarg del temps i en funció del procés d’ensenyament i aprenentatge.
• Es poden presentar en diferents graus, amb diferents intensitats segons la situació educativa (mai són tot o res).

Construcció de Significats Compartits

És el procés d’elaboració i reelaboració de representacions compartides entre professor i alumnes sobre els continguts i les tasques d’aprenentatge en el transcurs de la interactivitat. Cal recordar que les ajudes han de ser individualitzades segons les necessitats de cada alumne.

• El docent ha de connectar amb les representacions inicials dels alumnes per ajudar-los a modificar-les progressivament.
• El docent fa una renúncia temporal/estratègica per poder connectar amb els significats de l'alumne (assolint un nivell d'intersubjectivitat inicial).
• És necessari que els alumnes modifiquin les seves representacions per fer-les més riques i complexes (controlant malentesos i incomprensions).
• Aquest procés és possible gràcies a la negociació de significats entre professor i alumnes mitjançant l’ús del llenguatge (estratègies discursives).

El Traspàs de Control: Cap a l'Autonomia

El traspàs de control és un procés progressiu l'objectiu del qual és que l’alumne esdevingui autònom. Consisteix en l'evolució i modificació dels suports i ajudes a l’aprenentatge per tal que l'estudiant sigui més autònom, pugui autorregular les tasques i utilitzar els continguts que són objecte d’ensenyament i aprenentatge de manera independent.

1. Estratègies per Explorar i Activar els Coneixements Previs

Finalitat: Ajudar professors i alumnes a establir ponts cognitius entre el coneixement nou que es presenta i el coneixement previ.

• Recurs al marc social de referència: Experiències compartides fora de l’escola (Exemple: “A Nadal, què feu a casa vostra per decorar?”).
• Recurs al marc específic de referència: Experiències compartides a l’escola (Exemple: “Recordeu quan vam anar al zoo i vam veure la girafa?”).
• Recurs al context extralingüístic immediat: Elements visuals en els quals interactuen professor i alumne (Exemple: (Mostrant una foto) “Què hi veieu aquí?”).
• Demanda d’informació als alumnes: Preguntar pel que saben (Exemple: “Heu fet els deures?”).

2. Estratègies per a l’Atribució Positiva de Sentit a l’Aprenentatge

• L'ús de “metaenunciats”: El professor informa els alumnes sobre què es farà (Exemple: “Ara aprendrem una cosa nova sobre els volcans.”).
• Incorporació de les aportacions dels estudiants: Validar i ampliar intervencions (Exemple: “Sí, és un ànec, fa cuac-cuac!”).
• Caracterització del coneixement com a compartit (ús del plural): Crear identitat col·lectiva (Exemple: “Ara farem una activitat tots junts.”).

3. Estratègies per a l’Elaboració Progressiva de Representacions Complexes

• Reelaboració de les aportacions dels alumnes: Reformular amb llenguatge més precís (Exemple: “Això que gira com una pilota és una esfera.”).
• Categorització i etiquetatge d'aspectes del contingut o context: Assignar noms o categories (Exemple: “La 'ny' de banya”).
• Els canvis de perspectiva referencial: Reinterpretar elements visuals o físics (Exemple: “Aquest botó a la pantalla és per triar opcions.”).
• L'abreviació d'expressions: Condensar explicacions (Exemple: “Aquest mapa és a escala 1:100.000.”).
• Realització de recapitulacions, resums i síntesis: Resumir per connectar aprenentatges i fer preguntes finals sobre el que s'ha treballat (Exemple: “Hem vist què mengen els herbívors, ara veurem on viuen.”).