L'Inframón Grec: Cèrber, Tàrtar i Mites Clàssics

L'Inframón Grec i Cèrber

Un cop arribats a les portes dels inferns hi havia el gos Cèrber, un animal de tres caps que vigilava que cap ànima en pogués fugir. Per poder entrar, les ànimes donaven al gos un pastís amb somnífers i així l’animal s’ensopia i les ànimes podien entrar al reialme dels morts per ser jutjades pel seu comportament en vida.

Després de ser jutjades per un tribunal que valorava els actes que havien portat a terme durant la seva vida terrenal, passaven als Camps Elisis o al Tàrtar.

El Tàrtar i els Camps Elisis

El Tàrtar era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi anaven a parar els malvats i hi patien tot tipus de turments. A l’altra banda hi havia els Camps Elisis, que representaven el paradís, on les ànimes dels benaurats gaudien per sempre de tots els plaers. Allà hi havia un riu, el Leteu, les aigües del qual bevien les ànimes per tal d'esborrar els records de la seva vida anterior i d'aquesta manera estar a punt per encarnar-se en uns altres cossos.

Sísif i el seu Càstig Etern

Eren molts i variats els turments que patien els hostes del Tàrtar, i servien per donar exemple als humans. Un dels més coneguts és el treball de Sísif. Sísif era considerat el més astut dels mortals i també el que menys escrúpols tenia. Com a rei de Corint era famós pels seus robatoris i les seves malifetes en general. Tots aquests actes, a més del fet d'haver-se enemistat amb Zeus, el van portar a ser castigat durament: havia d'empènyer una roca per un pendent fins a arribar al cim, i tan bon punt hi havia arribat, la roca tornava a caure, i Sísif havia de tornar a començar de nou. I així, eternament.

Ixíon: La Roda Encesa

Ixíon era un home brutal i malvat que va assassinar el seu sogre i que va ser castigat amb la follia. Tot i això, Zeus se'n va apiadar i el va purificar del seu crim. Però, Ixíon, oblidant l’ajut de Zeus, va intentar seduir Juno, l’esposa de Zeus, per poder ficar-se al seu llit. Davant aquest nou sacrilegi, Zeus el va castigar i el va lligar a una roda encesa que girava sense parar.

Tici: El Fetge Devorat

Tici, com Ixíon, va patir el càstig dels déus perquè pretenia interferir en les seves vides o fins i tot comparar-se amb ells. Tici, fill de Zeus, va intentar violar Latona, mare dels déus Apol·lo i Àrtemis. Aquests, per impedir-ho, el van matar amb les seves fletxes i va ser castigat a estar permanentment exposat a les aus de rapinya. Uns voltors devoraven dia rere dia el seu fetge, el qual es renovava contínuament.

Orfeu i Eurídice: Amor a l'Inframón

Orfeu era fill d’Apol·lo i de la musa Cal·líope, dels quals va heretar el do de la música i de la poesia. Orfeu es va enamorar d’Eurídice amb qui compartia la seva vida. L’estimava tant que va anar a buscar-la als inferns després que una picada de serp li causés la mort. El seu gran amor cap a la noia i la bella melodia que sortia de la seva lira, van entendre el cor dels personatges infernals, els quals van acceptar el retorn d’Eurídice amb una condició: Orfeu no podia girar-se a mirar-la fins que estiguessin fora del món dels morts. Però Orfeu no es va poder resistir i va perdre la seva esposa quan es va girar per assegurar-se que ella el seguia.