L'inici de l'Edat Mitjana: visigots i l'Imperi Carolingi
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,92 KB
Inici de l'Edat Mitjana
L'Imperi Romà d'Occident va caure l'any 476, quan l'últim emperador va ser deposat. L'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment Imperi Bizantí, va perdurar fins a la caiguda de Constantinoble, la seva capital, l'any 1453.
Causes de la caiguda de l'Imperi
La fragmentació i desaparició de l'Imperi d'Occident es va produir per diverses causes:
- Causes internes: lluites de poder, fam entre la població, augment dels impostos, etc.
- Causes externes: invasions dels pobles bàrbars.
Els visigots
Van emigrar des de la mar Negra fins a la província de Germània. L'any 401, van entrar a Itàlia i, uns anys més tard, van saquejar Roma. Van fer un tracte amb els romans: els visigots havien de marxar d'Itàlia i encarregar-se de la protecció de les Gàl·lies i d'Hispània, que havien estat envaïdes per alans, sueus i vàndals. A canvi, els romans els permetrien assentar-se en aquests territoris.
A començaments del segle VI, els francs van expulsar els visigots de la Gàl·lia, i aquests es van instal·lar a la península Ibèrica, on van fundar un regne que va tenir com a capital la ciutat de Toledo. Les lluites internes van ser constants i van afavorir la invasió musulmana l'any 711, fet que va provocar el final del regne visigòtic.
L'Imperi Carolingi
Després de la desintegració de l'Imperi Romà al segle V, als territoris de l'actual França es van establir els francs. Els reis van deixar el govern en mans d'alts funcionaris, els majordoms de palau. Un dels més importants va ser Carles Martell. Posteriorment, l'any 751, es va derrocar l'últim monarca franc i es va iniciar una nova dinastia.
L'expansió de Carlemany
El seu successor més destacat va ser Carlemany, que va intentar reconstruir l'Imperi Romà d'Occident. Va conquerir el regne llombard d'Itàlia, va sotmetre els saxons i altres pobles de Germània, i es va apoderar d'alguns territoris de la península Ibèrica. Carlemany va acumular tant de poder que el dia de Nadal de l'any 800, el papa el va coronar a Roma com a nou emperador d'Occident.
Organització i divisió de l'Imperi
Carlemany nomenava els comtes i els marquesos, que li havien de jurar fidelitat. A l'imperi hi predominava un tipus de vida rural: la majoria de la població vivia de l'agricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites, i l'artesania i el comerç, escassos.
El seu successor va ser Lluís el Piadós. Quan aquest va morir, l'imperi es va repartir entre els seus fills, que es van enfrontar entre ells. Amb el Tractat de Verdun (843), l'imperi es va acabar dividint.