Els inicis de les enquestes electorals i el conductisme polític

Però està passant o ha passat una cosa fa poc. George Gallup, creador de les enquestes Gallup: enquestes electorals a partir de mostres representatives. Gallup va tenir la idea de fer un sondeig (representatiu). Això va aparèixer als anys 30, i s’estén a partir dels anys 50 i 60. La premsa vol i necessita vendre predicció de resultats, i els consumidors volen comprar-la, volen estar informats. Abans ja es feien enquestes, però és a partir de Gallup que es fan enquestes representatives. Va “adivinar” que guanyaria Roosevelt, i a partir d’aquí se li va donar credibilitat. De fet, una de les branques més importants del conductisme és el comportament electoral, per la qual cosa s’estudia molt. A partir dels anys 60, apareix la informàtica, els primers ordinadors, i és una revolució. Permet introduir fer servir aquestes dades per a poder estudiar. (És més fàcil elaborar enquestes i recollir la informació).

Ingredients del conductisme:

• Canvis tecnològics
• Canvis socials (GF, moviments socials, etc.)
• Ús de l’enquesta i cansament de l’institucionalisme, amb la idea que la societat civil és allò important.

LASSWELL:

Psicòleg, posa èmfasi en estudiar la psicologia dels individus i en especial dels governants, i li interessen les desviacions patològiques. Segons ell, els que es dediquen a la política ho són perquè tenen una mancança patològica que fa que busquin un reconeixement públic que mai van tenir d’infants. Aquestes teories tenen un auge important als anys 40-50, i es veuen en alguns règims de l’època.

CULTURALISME:

És un corrent dintre del conductisme que va néixer als anys 60’s de la mà de Almond i Verba, consisteix en buscar quins són els “ingredients” i mesura necessàries per consolidar una democràcia, i van elaborar la tesis de que ha d’haber una CULTURA POLÍTICA ideal la qual afavoreix una democràcia estable. Almond i Verba aspiren a contribuir a la ciència política amb un estudi molt més científic i més objectius que abans, per això esmentem que el conductisme s’ha valorat com la etapa inicial de la CP com a ciència. La Cultura política es un terme col·lectiu, només té sentit de manera d’anàlisis de una part de la societat i no la análisis individual. No hi ha millors ni pitjors cultures, ni més o menys cultura, sinó que hi ha maneres diferents de manifestació de la cultura política d’una societat i societats amb diferents cultures polítiques. Es defineix com la distribució de pautes d’orientació cap a objectes polítics. Aquestes PAUTES són:

• Cognitives (el que sabem de la política)
• Emocionals (el que ens fa sentir la política)
• Avaluatives (opinions i reflexions sobre la política)