Inicis de la Literatura Catalana Medieval: Gèneres i Autors Clau

Inicis de la Literatura en Català i Gèneres Medievals

El primer text escrit en català data de la primera meitat del segle XII: el Liber Iudiciorum o Llibre Jutge. Aquest document tracta d'un fragment en prosa molt breu del codi de lleis visigòtic traduïdes del llatí.

El primer gran document en llengua catalana pertany a l'àmbit religiós: són les Homilies d'Organyà. Aquestes contenen sis sermons, un dels quals és incomplet, i es van trobar a la parròquia d'Organyà.

Gèneres Literaris Romànics Medievals

Tota la literatura culta europea de l'Edat Mitjana es feia en llatí i se centrava en l'àmbit religiós. No obstant això, entre els segles XI i XII es van crear dos gèneres literaris en llengües romàniques que reflecteixen la societat feudal: l'èpica i la lírica.

L'Èpica i el Roman

• L'Èpica (d'autor anònim i recitada) i la Lírica (d'autor conegut i cantada) són dos gèneres escrits en vers que joglars o trobadors feien conèixer a les corts dels grans senyors feudals o a les places dels pobles i de les viles.

Entre els segles XII i XIII va néixer un altre gènere literari en llengua romànica: el roman. Aquest gènere escrit va passar d'escriure's en vers a prosa, i estava destinat a ser llegit, no recitat ni cantat.

Els mateixos joglars del segle XII que feien arribar a Catalunya les cançons de gesta franceses i que cantaven poemes trobadorescos en provençal sembla que van divulgar uns relats extrets d'unes novel·les franceses, els romans, que circulaven pel nord de França i explicaven la història d'un rei bretó llegendari: Artús.

Aquests relats no tracten de fets reals, sinó imaginaris. El rei Artús no va existir mai, ni cap dels personatges; algú els va inventar i amb els segles el poble els va atribuir un caràcter històric.

El creador dels primers romans és Chrétien de Troyes: autor que va reunir unes quantes llegendes cèltiques sobre la història de la Bretanya, esdevenint el creador de la matèria de Bretanya.

Diferències entre Cançons de Gesta i Romans

Les cançons de gesta en llengües romàniques expliquen episodis de les lluites entre els exèrcits cristians i els àrabs i presenten sempre un protagonista principal, un guerrer fort i valent que es converteix en mite.

El roman, en canvi, presenta una societat una mica més refinada i inventa l'ideal cavalleresc dels bons costums, la delicadesa, la bona educació. Aquí la dama sovint és l'objectiu final de les gestes d'un bon cavaller, que sol estar enamorat i l'estima més enllà del simple desig sexual.

La Lírica Trobadoresca i l'Amor Cortès

Al segle XI es va crear un altre gènere literari que reflecteix el màxim refinament dels costums cavallerescos: la lírica trobadoresca. S'imposa per primera vegada una nova concepció de l'amor: la dona no és només un objecte de desig, sinó que els cavallers s'han de guanyar el seu amor, i no per la força, sinó per la cultura, la gentilesa, la música i la paraula.

La dona crea l'amor cortès i obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible. Per primera vegada en una llengua romànica, el provençal, l'home expressa tots els seus dubtes, la seva tristesa, la seva soledat, en forma de poesia: és el naixement de la poesia trobadoresca.

Aspectes Formals i Difusió de la Poesia Trobadoresca

Per entendre la poesia trobadoresca s'ha de tenir clar que era cantada i acompanyada amb un instrument musical. Així, el trobador era també músic. El trobador podia precedir de qualsevol classe social.

El trobador no sempre feia conèixer ell mateix les seves composicions, sobretot si era de classe noble. Els senyors llogaven uns personatges característics de L'Edat Mitjana: els joglars, que feien vida nòmada i eren cantants i músics.

El poema trobadoresc escrit:

• Va ser escrit en llengua provençal.
• Són formalment perfectes.
• Els trobadors van consolidar el sistema mètric actual dels versos en llengües romàniques, que es basa en el recompte sil·làbic i en la distribució d'accents, i eren molt rigorosos en el seu ús i no admetien rimes fàcils ni rimes falses.

Ramon Vidal de Besalú va escriure les Razós de trobar, i Jofre de Foixà, les Regles de trobar.