Innervació cardíaca i circulació sanguínia: sistema de conducció i efectes

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB

La innervació cardíaca

El sistema de conducció d'impulsos del cor no està format per neurones, sinó per fibres musculars modificades que consta dels elements següents:
  • Nòdul sinusal: situat a l'aurícula dreta, prop de la desembocadura de la vena cava superior, genera 75 impulsos elèctrics per minut i funciona com un marcapassos.
  • Fibres internodals: transporten l'impuls. Gairebé en el punt de contacte entre les quatre cambres del cor, l'impuls es retarda una dècima de segon abans d'arribar als ventricles, la qual cosa dona temps a les aurícules per acabar-se de contraure.
  • Feix de His i la xarxa de Purkinje: transmeten l'ona excitadora pels dos ventricles en tot just sis centèsimes de segon.


Aquest sistema emet impulsos unes setanta-cinc vegades per minut i després els difon per tot el miocardi perquè cada cèl·lula els rebi en el moment oportú. Si respongués únicament als dictats del nòdul sinusal, sempre bategaria a la mateixa velocitat sense adaptar-se a les necessitats de més o menys flux sanguini segons la situació de la persona.
El SNC governa el funcionament cardíac. Les ordres viatgen pels nervis simpàtics i parasimpàtics del sistema nerviós autònom. Els uns i els altres tenen funcions oposades: l'impuls simpàtic augmenta la freqüència de la contracció cardíaca i la força de cada contracció, mentre que l'impuls parasimpàtic les redueix totes dues.
En una persona sana, el cor impulsarà uns 5,25 L/min (75 batecs/min per 70 ml de sang expulsats amb cada batec), però es pot incrementar fins a 25 L/min durant un exercici màxim (200 batecs/min per 125 ml en cada batec) o reduir fins a 4 L/min en repòs absolut.



Els efectes de la circulació de la sang

Pols arterial

Dilatació de les artèries, fruit de l'onada de sang amb cada sístole cardíaca, que pot palpar-se a les artèries properes a la superfície corporal.
  • Freqüència: nombre de pulsacions que es produeixen cada minut i és la mateixa freqüència que la de les contraccions cardíaques. En una persona adulta, entre 60 i 100 pulsacions per minut; per sobre, taquicàrdia, i per sota, bradicàrdia.


Els factors que l'acceleren són l'exercici físic, l'ansietat o altres emocions, el dolor i moltes malalties.


  • Ritme: mesura dels intervals entre batecs. La seva alteració causa arítmies.


  • Amplitud: reflecteix la diferència entre el pic de la dilatació arterial i la seva vall. El pols és poc ampli en la insuficiència cardíaca esquerra o en el xoc, mentre que és molt ampli en les emocions, l'embaràs, la febre i algunes malalties cardíaques.

Entradas relacionadas: