Innovacions i canvis socials a finals del segle XIX

Innovacions principals:

• Electricitat neta i barata, usada per la indústria, l'oci i el transport.
• Nous mitjans de transport: reducció de costos i durada dels viatges.
• Petròli utilitzat com a combustible pels primers automòbils.
• Xarxes de telegrafia i telèfon: difusió instantània de la informació.
• Productes nous com vidre, adobs i tints químics, juntament amb noves fonts d'energia, van impulsar els sectors productius nous.

Taylorisme:

Mètode d'organització de la producció basat en la idea de FW Taylor, que deia que el treball podia millorar i ser més eficient mitjançant l'estalvi de temps. També es va adoptar un sistema més perfeccionat de remuneració diària, que premiava els més ràpids i acomiadava els pitjors treballadors.

Monopoli:

Empresa que aconseguia l'exclusivitat en la producció o la venda d'un producte.

Trust:

Fusió de diferents empreses per crear una altra amb una administració única.

Càrtel:

Associació d'empreses similars per fixar preus i quotes de producció o per repartir-se el mercat.

Holding:

Societat financera que posseeix capital en diferents empreses diversificades.

Impacte cultural en els pobles colonitzats:

Imposició de llengües, del cristianisme i de formes de vida europees que afecten les creences i tradicions de les poblacions autòctones. A l'Àfrica, es va produir una notable aculturació. L'objectiu principal era inculcar la superioritat dels valors de la civilització occidental.

Creixement demogràfic:

Millora de les dietes per la reducció del preu dels aliments, progressos mèdics i sanitaris com la vacunació i el control de les aigües, i desenvolupament econòmic. La baixada de la mortalitat infantil va permetre un augment de l'esperança de vida. Entre 1850 i 1914, la població europea va experimentar el creixement més gran de la història, passant de 275 milions a 460 milions. La baixada de l'ocupació a causa de la Gran Depressió agrària d'Europa va provocar una gran emigració, amb més de 32 milions d'europeus que van abandonar el continent.

Expansió colonial a l'Àfrica:

El continent més colonitzat, on van rivalitzar els projectes britànic i francès. Alemanya, Bèlgica i Portugal es van establir com a potències colonials. La Conferència Internacional de Berlín (1885) va estipular les condicions perquè les metròpolis ocupessin nous territoris i va establir diferents zones d'influència. Les tribus zulús van resistir a la conquesta britànica i, després de diverses derrotes, van ser colonitzades. Un protectorat implicava que el territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli. Un domini implicava que el territori tenia una organització política pròpia però estava sotmès a la sobirania britànica. El mandat era un territori colonial que havia estat dels països vençuts a la Primera Guerra Mundial i que estava administrat sota la supervisió de la Societat de Nacions.