Instal·lacions d'Aigua i Gas: Guia Essencial

Xarxa d’Aigua Sanitària: Components Essencials

Els elements de la xarxa d'aigua sanitària han de complir diversos requisits fonamentals:

• Resistència a la corrosió: Ser resistents a la corrosió provocada per l’aigua.
• Suport de pressió: Suportar adequadament la pressió de l’aigua de la xarxa de subministrament.
• Inalterabilitat de l'aigua: No alterar la potabilitat ni les característiques organolèptiques de l’aigua (com l'olor, el sabor o el color).

Components Clau de la Xarxa d'Aigua

Canonades: Són els conductes per on circula l'aigua. Poden ser de diversos materials com coure, plàstics (polibutilè, polietilè reticulat) i sistemes multicapa (combinació de polietilè i alumini).

Claus de pas: Generalment fabricades en bronze o acer. Permeten obrir o tancar el flux d’aigua en trams específics de les canonades. S’instal·len intercalades, ja sigui roscades o soldades, a les canonades.

Aixetes: Dispositius manuals (o automàtics) que regulen el cabal d’aigua en els punts d’utilització final. Existeixen nombrosos tipus:

• Amb polsador (temporitzades)
• Amb sensor d'infrarojos
• Termostàtiques (especialment per a dutxes, mantenen temperatura constant)
• Monobloc (una sola peça per a aigua freda i calenta)
• Monocomandament (les més habituals actualment, amb una sola palanca)
• Amb poms giratoris individuals (tradicionals)

Escalfadors: Aparells destinats a escalfar l'aigua. Poden ser de gas (butà, propà, natural) o elèctrics, sent aquests últims generalment de major consum energètic.

Dipòsits: Elements d'acumulació d'aigua. Un exemple comú és la cisterna del vàter, però també n'hi ha per a aigua calenta sanitària (acumuladors).

Aparells sanitaris: Són els elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja, garantint les condicions higièniques i sanitàries adequades. Inclouen:

• Lavabo
• Banyera
• Plat de dutxa
• Bidet
• Safareig
• Aigüera (pica de cuina)

Xarxa de Sanejament: Evacuació d'Aigües

La xarxa de sanejament s'encarrega de recollir i evacuar les aigües residuals i pluvials.

Elements Fonamentals del Sanejament

Sifons: Dispositius amb un tancament hidràulic (formen un tap d’aigua) que permeten l'evacuació de les aigües residuals i, crucialment, impedeixen que les males olors provinents de la xarxa de sanejament entrin als habitatges o locals.

Derivacions: Conjunt de canonades, generalment horitzontals, que connecten els desguassos dels diferents aparells sanitaris amb els baixants.

Baixants: Canonades verticals que recullen les aigües residuals de les derivacions i dels vàters, així com les aigües pluvials de les teulades i terrasses.

Col·lectors: Canonades horitzontals, normalment de diàmetre més gran i enterrades al subsòl. Estan connectades als baixants (directament o mitjançant arquetes de registre) i canalitzen totes les aigües evacuades fins a l’arqueta sifonal o directament a la claveguera.

Arqueta sifonal: Arqueta que pot incorporar un sifó general i serveix com a punt de connexió entre la xarxa de sanejament de l'edifici i la claveguera pública.

Instal·lacions de Gas: Tipus i Components

Les instal·lacions de gas subministren combustible per a cuina, aigua calenta i calefacció.

Tipus de Gasos d'Ús Domèstic

Gasos Liquats de Petroli (GLP): Com el gas butà i el gas propà. Es distribueixen en estat líquid a pressió i s’emmagatzemen en recipients adequats, com ara bombones (per al butà i propà) o dipòsits més grans (per al propà).

Gasos Canalitzats: Com el gas natural (majoritàriament metà) i, antigament, el gas manufacturat (o gas ciutat). Es distribueixen en estat gasós a través de xarxes de canonades soterrades fins als punts de consum.

Instal·lació de Gas Natural: Detalls

Canonades: Connecten la xarxa de distribució general de gas amb els diferents gasodomèstics de l'habitatge.

Claus de pas: A l’exterior de l'habitatge o edifici es troba la clau general de pas (sovint a l'armari del comptador). A més, l’alimentació de cada aparell de gas està controlada per una clau de pas individual i accessible.

Comptador: Aparell que mesura el volum de gas consumit a l’habitatge. Sol dur incorporada una clau de pas pròpia i, de vegades, un regulador de pressió integrat si la pressió de la xarxa ho requereix.

Reixetes de ventilació: Obertures que faciliten l’intercanvi d’aire amb l’exterior. Són essencials per assegurar una combustió correcta en els aparells de gas de circuit obert i per evacuar possibles fuites. Una bona ventilació evita la producció de monòxid de carboni (CO), un gas tòxic i perillós.

Conductes d’evacuació de fums: Sistemes de xemeneies o tubs que expulsen a l'exterior els gasos resultants de la combustió, impedint que s’acumulin a l’interior de l’habitatge.

Instal·lació de Gas Butà (Bombona)

Bombona: Recipient d’acer (o materials compostos més lleugers) que emmagatzema el gas butà a pressió en estat líquid. Als habitatges s’utilitza habitualment la bombona UD-125, que conté una càrrega de 12,5 kg de butà.

Regulador de pressió: Dispositiu que es connecta a la bombona i redueix l'alta pressió del gas a una pressió baixa i constant, adequada per al funcionament segur dels aparells. Sol incorporar una clau de pas per obrir o tancar el subministrament des de la bombona.

Gasodomèstics i Tipus d'Aparells de Gas

Exemples de gasodomèstics:

• Cuines i forns de gas
• Encimeres de gas
• Estufes de gas (mòbils o fixes)
• Calderes individuals o comunitàries per a calefacció i/o aigua calenta sanitària (ACS)
• Escalfadors d’aigua instantanis

Aparells de circuit obert (tipus B): Prenen l’aire necessari per a la combustió directament de l’atmosfera del local on estan instal·lats. Els productes de la combustió (fums) poden evacuar-se al mateix local (p. ex., les cuines, que requereixen bona ventilació) o a l'exterior mitjançant un conducte d'evacuació (p. ex., alguns tipus d'escalfadors).

Aparells de circuit tancat o estancs (tipus C): Coneguts comunament com a estancs. No tenen cap comunicació amb l’atmosfera del local on estan instal·lats. Prenen l’aire necessari per a la combustió de l’exterior i expulsen els gasos cremats també a l’exterior, generalment mitjançant un sistema de conductes concèntrics (un tub dins d'un altre) o separats. Són considerats els més segurs ja que la combustió es produeix en una cambra segellada.