Instints i Aprenentatge: Comportament Humà i Animal

Els Instints: Comportaments Innats i la seva Naturalesa

• Els instints són esquemes innats de comportament que apareixen amb el desenvolupament biològic dels individus d'una espècie, produint-se quan l'organisme està biològicament preparat i les condicions del medi ho exigeixen.
• Els instints es distingeixen dels reflexos perquè són més complexos: impliquen coordinar diverses pautes de conducta i adaptar-les a les particularitats del moment.
• Segons això, els trets característics de la conducta instintiva són:
  1. És una conducta específica i no individual, és a dir, és la mateixa per a tots els membres de l'espècie.
  2. És una conducta hereditària, innata, no apresa (la pràctica podrà millorar l'execució de la conducta fent-la més afinada i eficaç, però el patró de la conducta no s'aprèn amb la pràctica).
  3. És una conducta estereotipada i rígida (un cop s'ha desencadenat, s'executa tota ella en bloc sense cap adaptació a circumstàncies noves).
• En els humans, els instints estan condicionats per la influència social, estan "culturitzats", i depenen, a més, del nostre caràcter particular. En el nostre cas, alguns comportaments innats (que en altres espècies són ineludibles) es raonen abans de ser executats, de manera que, entre les nostres particularitats hi ha la de plantar cara, si volem, a les nostres tendències instintives, resistir-nos-hi i no dur-les a terme. Aquesta particularitat fa que sigui fins i tot molt problemàtic parlar d'«instints humans».

Comportaments Adquirits: El Poder de l'Aprenentatge

• Els comportaments adquirits són fruit de l'experiència i es poden transmetre per mitjà de l'exemple i l'educació. Anomenem aprenentatge el procés mitjançant el qual un individu adquireix un comportament nou, bé sigui perquè l'ha descobert per si mateix, bé perquè l'ha imitat o perquè li ha estat ensenyat per un altre.
• En contraposició a la conducta instintiva, poden assenyalar-se els principals trets de la conducta apresa:
  1. És una conducta individual, pròpia i exclusiva del subjecte que la realitza.
  2. És una conducta adquirida: encara que la capacitat d'aprendre sí que és innata (i està especialment desenvolupada en els humans), la conducta mateixa no ho és.
  3. És una conducta modificable: es pot desaprendre, encara que aquest procés invers pugui en ocasions ser complicat i a llarg termini.
• La capacitat d'aprendre —la capacitat d'aprofitar la pròpia experiència— és d'extraordinària importància per a la vida dels individus, especialment en el cas dels individus que pertanyen a espècies escassament dotades d'instints.
• La capacitat d'aprendre augmenta a mesura que pugem en l'escala zoològica i guarda relació directa amb el desenvolupament del sistema nerviós i relació inversa amb la presència d'instints (com menys instints, més cal l'aprenentatge, i a l'inrevés).
• En el cas dels éssers humans, gràcies a la complexitat del nostre cervell, podem aprendre molt i en bastant poc temps; així ho indiquen:
  1. La plasticitat del nostre sistema nerviós (no arribem al món amb pautes fixes de comportament);
  2. La immaduresa que ens caracteritza en néixer (no sobreviuríem sense el suport d'altres humans que ens acullen i modelen durant una infància molt llarga);
  3. El contacte amb els altres (en la companyia dels quals aprenen, entre altres coses, a ser humans);
  4. El desenvolupament del llenguatge i la intel·ligència abstractiva (a diferència de la resta d'animals, l'ésser humà és capaç d'elaborar intel·lectualment el que aprèn i donar-li forma lingüística: d'aquesta manera, no solament ho pot aplicar en el moment més adequat, sinó també, i fonamentalment, ho pot usar per pensar).