Institució Oratòria i Apologia: Anàlisi de Quintilià i Apuleu

Marc Fabi Quintilià

Institució oratòria:

Aquest tractat en 12 llibres s’ocupa de la instrucció bàsica de l’orador, des de la infància fins al moment en què haurà de col·locar-se davant d’un auditori; constitueix una sòlida proposta de formació cultural i moral, escolar i intel·lectual.

La síntesi del tractat és la següent:

• Llibre I: proemi amb dedicatòria al funcionari imperial Marcel Victori per l’educació del seu fill. S’hi tracta l’ensenyament elemental, públic i privat.
• Llibre II: s’hi tracta l’eloqüència, la ciència de parlar bé. Per dominar-la són necessàries la doctrina i la disposició natural.
• Llibre III: s’hi defineixen els gèneres oratoris: commemoratiu, deliberatiu i judicial.
• Llibre IV: s’hi presenten les parts del discurs.
• Llibre V-VI: s’hi examina la inventio, la tria dels arguments.
• Llibre VII: s’hi considera la dispositio, l’ordre dels arguments: exordi, narració, demostració de la tesi, refutació de la tesi de l’adversari i conclusió.
• Llibre VIII: s’hi examina l’elocutio, l’estil expositiu, que ha de ser elegant.
• Llibre IX: s’hi descriuen recursos retòrics que utilitzen el significat de les paraules per expressar de manera especial pensaments i idees.
• Llibre X: s’hi examina la imitatio, la cura en l’escriptura i en la traducció i l’anàlisi crítica des del punt de vista retòric dels escriptors grecs i llatins.
• Llibre XI: s’hi considera la memòria, o sigui els mètodes per recordar situacions, dades i fets.
• Llibre XII: parla sobre la necessitat que l’orador, si vol dominar l’art de parlar en públic, disposi d’una cultura molt extensa.

La institució oratòria tenia, doncs, una clara finalitat pedagògica: l’educació era un fet moral i cultural.

Quintilià concep l’orador com un intel·lectual lliurat als afers públics. Per a ell l’home ideal és l’home de valor, expert en parlar.

Des del punt de vista estilístic, Quintilià busca sobretot la claredat i la transparència, procurant evitar l’ostentació expressiva. El seu model és Ciceró, que proposa que sigui el mestre a imitar per part dels futurs oradors.

Luci Apuleu

L’apologia:

Les dues obres més conegudes d’Apuleu són l’Apologia i les Metamorfosis. L’Apologia és una reelaboració de l’autodefensa que el mateix Apuleu va redactar quan va ser acusat d’haver seduït amb poders màgics una vídua rica amb la finalitat d’agafar l’herència.

Apuleu es va defensar contundentment dient que no era mag sinó que era filòsof i demostrant que l’acusació no tenia sentit des del moment que l’herència estava destinada al fill del primer matrimoni de la vídua.

Metamorfosis:

És una novel·la fantàstica formada per 11 llibres. El protagonista és el jove Luci.

S’allotja a casa d’una bruixa amb la intenció d’aprendre màgia i li roba un ungüent per convertir-se en mussol, però s’equivoca de pot i es transforma en ase. Sota la forma de ruc conserva la raó humana i sap que l’únic mitjà de tornar a la figura humana és menjar roses. Però un obstacle o altre l’impedeix sempre aconseguir el remei, de manera que es veu obligat a continuar força temps com un ruc i corre tot un seguit d’aventures extraordinàries amb diversos amos: uns bandolers, uns sacerdots sirians, un forner, un llaurador, un ric...